Mi lista de blogs

domingo, 22 de enero de 2012

Seminari 12. L'Escola: Els principis d'una institució.

Principi nº 6: La historia de l’escola i de la pedagogía reflexteix l’ambició dels homes de no excloure ningú del procés de transmissió.
Aquest principi l’he relacionat amb Comenius, ja que aquest va defensar la idea d’una escola per a tots, homes i dones, creant la concepció d’una escola popular de gran cobriment i a la qual tots tinguessin accés. Assenyalava a les autoritats governamentals com a responsables de la seva difusió i organització. I la seva finalitat era aconseguir la pau mundial considerant el camí més ràpid per arribar-hi l’educació.

Principi nº 9: Per ser un espai públic dedicat a la transferència de coneixements, l’escola ha d’eliminar la violència i la dominació afectiva per posar l’exigència de mesura, de precisió i de veritat en el cor del seu funcionament.
Aquest principi també l’he relacionat amb Comenius, perquè part de la seva proposta pedagògica era eliminar totalment la violència del procés educatiu.
Jo considero que promoure l'equitat en la educació també significa promoure la igualtat de gènere a l'escola. Aquí es formen les actituds i els valors que donen forma a les relacions d'igualtat entre homes i dones així com d'igualtat d'oportunitats durant tota la vida.
La democràcia a les escoles, la tolerància i l'enteniment mutu són formes efectives per crear un clima de confiança, prevenir la violència i l'acumulació de frustració, que poden portar a l'abandonament escolar prematur. Aconseguir-ho requereix la participació de tota la comunitat escolar i una bona cooperació amb els pares i la comunitat en general

lunes, 16 de enero de 2012

TEMA 12. LA PEDAGOGIA COM A SISTEMA.

La pedagogia com a sistema

La pedagogia és la ciència d'intervenció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.

 Així doncs, en la pedagogia hi ha tres aspectes que cal tenir en compte:

1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes).
2. Ordenació educativa (regulació administrativa).
3. Innovacions educatives (canvis necessaris).

 Renovació pedagògica:

La renovació pedagògica neix com a resultat d’incidir en les situacions educatives per tal de millorar-les, trobar solucions a situacions conflictives o problemàtiques, o introduir nous elements a la pràctica escolar.
Aquesta voluntat té com a referència el context educatiu en el qual actua, generalment, les experiències són renovadores en un context educatiu concret i difícilment traspassable, ho fa des de el pluralisme pedagògic, ja que no s’identifica amb cap corrent concret, i s’enriqueix a partir del contrast entre punts de vista diversos.

Ajustar l'acció als alumnes. La pedagogia s'ha de renovar (tradició, petits canvis)
Qui la fa? els docents.
Quin es el seu referent? els alumnes.

S’ha d'ensenyar de manera diferent, ajustant-ho als alumnes que jo tingui.

Ordenació educativa:

A mitjans del segle XX, amb la dictadura, es va assentar l'ensenyament amb marcat caràcter religiós i polític-patriòtica però alhora va sorgir una nova consciència d'acostar-se a postulats més europeus, concloent tot això amb la decisió de fer una reforma més profunda del sistema educatiu en els anys 1970. És quan es va promulgar la Llei General d'Educació (LGE) que va generalitzar l'educació obligatòria des dels sis anys d'edat fins als catorze i que va buscar una separació de l'Estat quant a que l'ensenyament no fos subsidiària d'aquest. Altre aspecte important va ser l'intent de construir una Formació Professional més adequada a les demandes reals del mercat laboral.

L'administració mana massa. Es diu que s'ha d'ensenyar, que per acabar l'etapa de primer (per exemple) s’ha d'haver assolit un cert nivell.

Innovació educativa:

La innovació educativa significa l'acció deliberadament realitzada  amb la finalitat de produir un canvi el terme del qual representa un millorament del sistema educatiu amb vista a l'assoliment dels seus objectius específics (Marín i Rivas, 1987).

La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.
Canvis necessaris que s’han d’ incorporar, el que la societat i la tecnologia m'ofereix a l'àmbit educatiu.

Exemple: ensenyar geografia amb google earth.
L’aprenentatge com a mediació cultural


Els mateixos continguts, professors i alumnes utilitzen els mateixos continguts.
El professors planifica la seva classe ho pot fer a traves del currículum I tenint en compte que pensa l’alumne, les seves actituds, les seves capacitats o les seves necessitats.

El docent processa la informació del món que l’envolta i decideix que fer amb ella, per tant, determina el seu comportament, l’alumne fa el mateix segons els seus interessos i determina si segueix la classe o no.

Per tant el professor ha de saber valorar les aptitud dels seus alumnes i les necessitats per tal d’oferir una classe interessant i abocar a tots els alumnes a un aprenentatge útil. 

L’alumne segons l’actuació del docent connectarà amb ell.

Si el docent ho fa correctament, aquest alumne fora de l’entorn escolar l’interessarà  veure espectacles llegir llibres, buscar coses diferents ( no tan sols els mitjans de comunicació o la moda).

Son necessàries les interaccions bidireccionals en l’aula.


Els dos motors del sistema són les persones

Hem de partir d'aquesta premissa en tot moment.

Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.

- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.

- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica sociocultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pensament i el sentiment. Nosaltres naixem animals biològics i ens fem animals socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.

- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per educar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.

Tal com es deia en el Catecisme, las facultades específicament humanes son: la memòria, el enteniment i voluntat. Però els de gran enteniment no eduquen la voluntat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonament com l'emotivitat.

Dos aspectes essencials per a construir una persona amb valors. El 100% ho és tot: poden tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviïn. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que vagi cap endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.

- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.
Escola ComunicActiva
L’escola de la societat de masses telecomunicada. (Teixidó 1992).
És l'escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.



Escola activa
L’escola activa es fonamenta a la llibertat i el treball d’acord amb els principis de Celestin Freinet.

 L’educació Activa és un procés que proporciona a cada nen el desenvolupament de les seves capacitats personals al màxim, per integrar-se a la societat i aportar el mes valuós de la seva individualitat per transformar-la.

 Dins aquest concepte hi ha dos aspectes, el de la informació o instrucció acadèmica i el de la formació d’hàbits i actituds en base a una escala de valors. L’escola Activa és l’escola de l’acció, del treball dels alumnes guiats pels docents. Són ells els que investiguen i processen la informació, responsabilitzant-se conjuntament al procés d’ensenyament-aprenentatge.

 L’objectiu d’aquesta escola és mitjançant el desenvolupament harmònic i integral de l’educand, aconseguir una consciència de convivència a l’escola, a la casa, a la comunitat i a la comunitat universal.


Avui

-Tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells)
-Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació).
-Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.



Educació i mitjans de comunicació de masses




Coresponsabilitat educativa:

Tota la societat sencera forma part del procés educatiu de cada alumne, així tant la família com l’escola són els agents socialitzadors per excel·lència. Avui en dia podem veure com un altre agent socialitzador són els mitjans de comunicació de masses, aquets de cada cop li guanyen més terreny als altres agents socialitzadors.


 Família:

Sociològicament, una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.

Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des de la vessant biològica i sociològica.
                       

Escola:

Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.

El terme escola s'aplica a tots els nivells d'estudis: escola d'infants (o escoleta), escoles primàries o secundàries, escoles universitàries, escoles d'estiu, escoles d'adults, autoescoles, escoles d'idiomes, de música, etc.

El terme col·legi és més restrictiu i s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a nens i joves. Actualment s'utilitza l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyament Infantil i Primària per a designar aquests centres. També existeix el terme col·legi major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.

Mitjans de comunicació:

Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.

Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.

El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.




Carta de compromís Educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu:El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.

Pacte social per la infància

“Catalunya com a país ha de fer un pas endavant per situar la infància en un eix vertebrador de les seves polítiques. El Pacte per a la Infància a Catalunya, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha de ser entès com una de les grans línies de present i futur de compromís i acció envers la infància a Catalunya“.
Adreçat a tota la infància i adolescència de Catalunya, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social, s’ha d’orientar, continua dient el document de bases a “impulsar polítiques d’infància integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants, que permetin visualitzar aquest grup social i facilitin espais per a la construcció del seu futur“. El Pacte per la Infància posarà en l’agenda de país les actuacions i polítiques d’infància a Catalunya, per això exigeix el màxim consens social i polític.

El treball en xarxa

El treball en xarxa és un dels canvis que poden tenir major incidència en educació, ja que no es tracta només d’una manera diferent de treballar, sinó que requereix canvis culturals entre els professionals i les organitzacions que hi participen. Des de la nostra experiència, el treball en xarxa s’està estructurant com una resposta a la necessitat de superar les deficiències que el sistema educatiu té davant les necessitats formatives dels ciutadans i les ciutadanes en la societat actual.

[i] Tota aquesta informació ha sigut obtinguda dels apunts de classe d’en Martí Teixidó i ampliat amb la informació de la pàgina web: http://www.patatabrava.com i http://es.wikipedia.org


sábado, 14 de enero de 2012

Seminari 11. Principis del sistema educatiu LEC/ 2009 Article 2 (Llei d’Educació de Catalunya)

Ressenyar els continguts rellevants que cal conèixer de la LEC: principis educatius, règim lingüístic, drets i deures dels alumnes, carta de compromís educatiu.


 Principis del sistema educatiu LEC/ 2009 Article 2 (Llei d’Educació de Catalunya)

 Article 2

 Principis rectors del sistema educatiu

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut, es regeix pels principis generals següents:
a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l'Estatut i la resta de legislació vigent.

b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

c) La universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de       tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

d) El respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d'elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

e) El pluralisme.

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

g) La qualitat de l'educació, que possibilita l'assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l'excel·lència, en un context d'equitat.

h) El conreu del coneixement de Catalunya i l'arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.

i) El respecte i el coneixement del propi cos.

j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i    responsable dels recursos naturals i del paisatge.

l) El foment de l'emprenedoria.

m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

n) L'afavoriment de l'educació més enllà de l'escola.

o) L'educació al llarg de la vida.

p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions.

q) L'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb   un ensenyament de base científica, que ha d'ésser laic, d'acord amb l'Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.

b)La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.

c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral.

d) L'habilitació per a l'aprenentatge permanent.

e) L'estímul i el reconeixement de l'esforç i la valoració del rigor, l'honestedat i la constància en el treball.

f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.

g) L'aplicació general de criteris i procediments d'avaluació.

h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.

i) La competència per a l'anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:
a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.

b)La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat.

c) L'autonomia de cada centre.

d) La participació de la comunitat educativa.

e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat.

f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l'estímul i el suport per a fer-lo possible.

g)La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.

h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.


Dret a l'educació i sistema educatiu

Article 3: Dret a una educació integral

Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.

 Article 4: Accés al sistema educatiu

1. Tothom té dret a accedir en condicions d'igualtat al sistema educatiu. També té dret a l'elecció de centre, en el marc de l'oferta educativa.

2. El Govern ha de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació mitjançant la programació general de l'ensenyament. El Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l'educació en condicions d'igualtat i el dret a l'elecció de centre, ha de regular un procediment únic d'accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.

Article 5: Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts

1. Són ensenyaments obligatoris els compresos en l'educació bàsica, que inclou:

            a) L'educació primària.

            b) L'educació secundària obligatòria.

 2. Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:

            a) El segon cicle de l'educació infantil.

            b) L'educació primària.

            c) L'educació secundària obligatòria.

            d) Els programes de qualificació professional inicial.

            e) La formació professional de grau mitjà.

 Article 7 Convivència
1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la.

2. Les regles de convivència als centres educatius s'han de basar genèricament en els principis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d'aquesta llei.

 Article 8 Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu

1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l'ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament.

2. El mapa escolar és l‘instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu i l'activitat educativa no universitària, i és la base a partir de la qual s'ha d'elaborar la programació a què fa referència l'article 44. La informació que conté el mapa ha d'ésser actualitzada regularment.

3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment d'elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.

Capítol II

                         Article 21                                                        Article 22

Drets
Deures
1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.
1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:
2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut i la regulació orgànica del dret a l'educació, tenen dret a:
a) Assistir a classe

a) Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtat d'oportunitats.
b) Participar en les activitats educatives del centre.
b) Accedir a la formació permanent.
c) Esforçar-se en l'aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
c) Rebre una educació que n'estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d'aprenentatge i n'incentivi i en valori l'esforç i el rendiment.
d) Respectar els altres alumnes i l'autoritat del professorat.
d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.
2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l'apartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:
e) Ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.
a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
f) Ésser educats en la responsabilitat.
b) Complir les normes de convivència del centre.
g) Gaudir d'una convivència respectuosa i pacífica, amb l'estímul permanent d'hàbits de diàleg i de cooperació.
c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.
h) Ésser educats en el discurs audiovisual.
d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.
i) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.
j) Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.


                          
k) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
n) Gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu.
o) Gaudir de protecció social, en l'àmbit educatiu, en els casos d'infortuni familiar o accident.

Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

Article 9: Règim lingüístic

1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.

2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

Article 10: Dret i deure de conèixer les llengües oficials

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.

3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competencia lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.

4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

Article 11: El català, llengua vehicular i d'aprenentatge

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.

2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.

3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

Article 12: Llengües estrangeres

1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.

3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres.En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

Article 13: Competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.

2. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que facilitin l'ensenyament del català i en català.

3. Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l'Administració educativa.

Article 14: Projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

            a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

            b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

            c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

 d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Carta de compromís educatiu
Article 20: Carta de compromís educatiu

1. Els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.

2. Per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.

Autonomia de centres educatius

Títol VII: De l'autonomia dels centres educatius/ Capítol I: Principis generals i projecte educatiu

Article 90: Finalitat i àmbits de l'autonomia dels centres educatius

1. Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.

2. En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.

3.L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel·lència de l'activitat educativa.

Article 91: Projecte educatiu

1. Tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. En el marc de l'ordenament jurídic, el projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre.

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l'entorn social, i ha de tenir en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials.

3. Per a definir el projecte educatiu s'han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats Educatives dels alumnes.

 4. El projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

a) L'aplicació dels criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d'inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre.

            b) Els indicadors de progrés pertinents.

            c) La concreció i el desenvolupament dels currículums.

            d) Els criteris que defineixen l'estructura organitzativa pròpia.