La pedagogia és la ciència d'intervenció en l'educació. És vista com un sistema.
La pedagogia ha de poder pensar sistèmicament des de totes les variables.1. Renovació pedagògica (ajustar l'acció als alumnes).
2. Ordenació educativa (regulació administrativa).3. Innovacions educatives (canvis necessaris).
La renovació pedagògica neix com a resultat d’incidir en les situacions educatives per tal de millorar-les, trobar solucions a situacions conflictives o problemàtiques, o introduir nous elements a la pràctica escolar.
Aquesta voluntat té com a referència el context educatiu en el qual actua, generalment, les experiències són renovadores en un context educatiu concret i difícilment traspassable, ho fa des de el pluralisme pedagògic, ja que no s’identifica amb cap corrent concret, i s’enriqueix a partir del contrast entre punts de vista diversos.Ajustar l'acció als alumnes. La pedagogia s'ha de renovar (tradició, petits canvis)
Qui la fa? els docents. Quin es el seu referent? els alumnes.
S’ha d'ensenyar de manera diferent, ajustant-ho als alumnes que jo tingui.
Ordenació educativa:
A mitjans del segle XX, amb la dictadura, es va assentar l'ensenyament amb marcat caràcter religiós i polític-patriòtica però alhora va sorgir una nova consciència d'acostar-se a postulats més europeus, concloent tot això amb la decisió de fer una reforma més profunda del sistema educatiu en els anys 1970. És quan es va promulgar la Llei General d'Educació (LGE) que va generalitzar l'educació obligatòria des dels sis anys d'edat fins als catorze i que va buscar una separació de l'Estat quant a que l'ensenyament no fos subsidiària d'aquest. Altre aspecte important va ser l'intent de construir una Formació Professional més adequada a les demandes reals del mercat laboral.
L'administració mana massa. Es diu que s'ha d'ensenyar, que per acabar l'etapa de primer (per exemple) s’ha d'haver assolit un cert nivell.
Innovació educativa:
La innovació educativa significa l'acció deliberadament realitzada amb la finalitat de produir un canvi el terme del qual representa un millorament del sistema educatiu amb vista a l'assoliment dels seus objectius específics (Marín i Rivas, 1987).
La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.
Canvis necessaris que s’han d’ incorporar, el que la societat i la tecnologia m'ofereix a l'àmbit educatiu.Exemple: ensenyar geografia amb google earth.
L’aprenentatge com a mediació cultural
Els mateixos continguts, professors i alumnes utilitzen els mateixos continguts.
El professors planifica la seva classe ho pot fer a traves del currículum I tenint en compte que pensa l’alumne, les seves actituds, les seves capacitats o les seves necessitats. El docent processa la informació del món que l’envolta i decideix que fer amb ella, per tant, determina el seu comportament, l’alumne fa el mateix segons els seus interessos i determina si segueix la classe o no.
Per tant el professor ha de saber valorar les aptitud dels seus alumnes i les necessitats per tal d’oferir una classe interessant i abocar a tots els alumnes a un aprenentatge útil.
L’alumne segons l’actuació del docent connectarà amb ell.
Si el docent ho fa correctament, aquest alumne fora de l’entorn escolar l’interessarà veure espectacles llegir llibres, buscar coses diferents ( no tan sols els mitjans de comunicació o la moda).
Son necessàries les interaccions bidireccionals en l’aula.
Els dos motors del sistema són les persones
Hem de partir d'aquesta premissa en tot moment.
Hi ha d'haver un vincle entre mestre i professor i alumnes i estudiants.
- Mestres i professors: són una unitat psicofísica sociocultural. L'adult equilibrat ha de tenir la raó i l'emoció/ pensament i sentiment ben definits.
- L'alumne i l'estudiant: són una unitat psicofísica sociocultural. Quan un menor està en procés de construcció, està entre l'estabilitat i la desestabilitat de la raó i l'emoció, i del pensament i el sentiment. Nosaltres naixem animals biològics i ens fem animals socials i esdevenim un procés de construcció personal entre l'estabilitat i la desestabilitat. Quan estem en aquest procés personal, estem fent un canvi d'estat, tal com deia Wallon.
- Educació emocional: a l'escola no s'hi va per educar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.
Tal com es deia en el Catecisme, las facultades específicament humanes son: la memòria, el enteniment i voluntat. Però els de gran enteniment no eduquen la voluntat. S'ha de tenir un punt mig entre aquestes tres coses per educar tant el raonament com l'emotivitat.
Dos aspectes essencials per a construir una persona amb valors. El 100% ho és tot: poden tenir 40% d'intel·ligència i enteniment, un 40% de memòria, hi ens queda un 20% de voluntat. Això pot variar depenent de l'alumne i de les seves capacitats, però aquests tres aspectes existeixen en totes les persones, encara que les proporcions canviïn. Així doncs podem observar que un alumne té molta voluntat, però té poca memòria, a vegades aquest fet pot fer que vagi cap endavant perquè el que li resta per una banda, o guanya per l'altra.
- Pràctica reflexiva: avui en dia, el mestre no és un sol, sinó un equip humà de professionals que ens podem aconsellar entre nosaltres com podem tractar amb certs alumnes.
Escola ComunicActiva
L’escola de la societat de masses telecomunicada. (Teixidó 1992).
És l'escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.
Escola activa
L’escola activa es fonamenta a la llibertat i el treball d’acord amb els principis de Celestin Freinet.
Avui
-Tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells)
-Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
Educació i mitjans de comunicació de masses
Coresponsabilitat educativa:
Tota la societat sencera forma part del procés educatiu de cada alumne, així tant la família com l’escola són els agents socialitzadors per excel·lència. Avui en dia podem veure com un altre agent socialitzador són els mitjans de comunicació de masses, aquets de cada cop li guanyen més terreny als altres agents socialitzadors.
Família:
Sociològicament, una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.
Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des de la vessant biològica i sociològica.
Escola:
Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
El terme escola s'aplica a tots els nivells d'estudis: escola d'infants (o escoleta), escoles primàries o secundàries, escoles universitàries, escoles d'estiu, escoles d'adults, autoescoles, escoles d'idiomes, de música, etc.
El terme col·legi és més restrictiu i s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a nens i joves. Actualment s'utilitza l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyament Infantil i Primària per a designar aquests centres. També existeix el terme col·legi major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.
Mitjans de comunicació:
Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
Carta de compromís Educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu:El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.
Pacte social per la infància
“Catalunya com a país ha de fer un pas endavant per situar la infància en un eix vertebrador de les seves polítiques. El Pacte per a la Infància a Catalunya, promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha de ser entès com una de les grans línies de present i futur de compromís i acció envers la infància a Catalunya“.
Adreçat a tota la infància i adolescència de Catalunya, amb una atenció especial a la infància vulnerable i en risc d’exclusió social, s’ha d’orientar, continua dient el document de bases a “impulsar polítiques d’infància integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants, que permetin visualitzar aquest grup social i facilitin espais per a la construcció del seu futur“. El Pacte per la Infància posarà en l’agenda de país les actuacions i polítiques d’infància a Catalunya, per això exigeix el màxim consens social i polític.
El treball en xarxa
El treball en xarxa és un dels canvis que poden tenir major incidència en educació, ja que no es tracta només d’una manera diferent de treballar, sinó que requereix canvis culturals entre els professionals i les organitzacions que hi participen. Des de la nostra experiència, el treball en xarxa s’està estructurant com una resposta a la necessitat de superar les deficiències que el sistema educatiu té davant les necessitats formatives dels ciutadans i les ciutadanes en la societat actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario