Tots iguals, tots diferents
La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l'escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix en els anys 90 i pretén substituir al d'integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa. El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els qui hagin d'adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L'opció conscient i deliberada per l'heterogeneïtat a l'escola constitueix un dels pilars centrals de l'enfocament inclusiu.
Idees essencials de l'educació inclusiva
L'educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d'aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d'equitat en l'accés a una educació de qualitat per a tots. L'educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com alguna cosa legítim, sinó que valora explícitament l'existència d'aquesta diversitat. S'assumeix així que cada persona difereix d'una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l'aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.
Des d'aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d'integració basats en l'ús d'espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d'això s'afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d'ella.
Si l'heterogeneïtat constitueix un valor, la homogenització a l'escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d'aquesta perspectiva com un empobriment del món d'experiències possibles que s'ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor "dotats" com als "menys dotats".
Els principis de l'escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l'educació intercultural.
Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
L'educació inclusiva (l'educació per a tothom) és la capacitat dels sistemes educatius d'oferir sense discriminació l'oportunitat d'aprendre junts en una mateixa aula.
En el conjunt d'actuacions que impulsa el Departament d'Educació per afavorir l'educació de qualitat i la igualtat d'oportunitats destaca el Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts”".
Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
-Avançar en l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en els centres escolars ordinaris;
-Optimitzar els recursos de suport per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat, identificar si calen nous recursos i actualitzar el mapa de recursos i serveis per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat a Catalunya, i
-Avançar en la coordinació interdepartamental per donar atenció integral a l'alumnat amb discapacitat.
Pla d'acció de l'educació inclusiva
La Llei d'educació de Catalunya destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. En l'articulat, inclou com un dels principis rectors del sistema educatiu català "l'educació inclusiva i la cohesió social" i assenyala que els projectes educatius dels centres han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris perquè pugui participar en els entorns escolars tot l'alumnat, especialment el que per condicions personals de discapacitat pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.
El Departament d'Educació vol avançar cap a l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris: fer de l'escola un espai en què la diferència i la diversitat siguin elements quotidians.
L'objectiu del Pla d'acció “Aprendre junts per viure junts” és que l'any 2015 el 70% de l'alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris.
Elements per afavorir la inclusió
En el centre educatiu
-El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
-La Comissio d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
-L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.
A l'aula
-Composició heterogènia de l'alumnat del grup classe: la diversitat a l'aula fa útil i necessari oferir rutes alternatives per a l'aprenentatge.
-Ús inclusiu dels recursos de suport a l'aula: suports i acompanyaments puntuals, amb uns objectius i una programació comuns.
-Treball col·laboratiu de l'alumnat: treball cooperatiu, grups interactius i treball per projectes.
-Plans individualitzats: per assolir determinades competències, concretades en el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que l'alumnat pugui necessitar.
-Professionals especialistes: per multiplicar l'eficàcia de l'ensenyament en els contextos més normalitzats quan formen part d'un conjunt d'actuacions de suport.
Guia d'orientació per a alumnat amb altes capacitats intel·lectuals
Per primera vegada, les famílies tindran informació sobre la resposta educativa que es pot donar als seus fills i filles en l'àmbit escolar.
El Departament d'Educació ha editat la Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals. És la primera vegada que les famílies d'aquest col·lectiu tenen un document de referència que explica com s'atenen les necessitats d'aquest alumnat als centres educatius i dóna eines i orientacions als pares i mares per acompanyar el procés educatiu i el desenvolupament d'aquests infants.
La guia explica als pares i mares quines habilitats i actituds poden ser determinants per detectar si el fill o filla té altes capacitats intel·lectuals. Malgrat això, s'estableix l'avaluació psicopedagògica com a principal eina per detectar aquests factors, i es detalla a les famílies quins passos han de seguir dins del centre educatiu, d'acord amb el tutor i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP).
La guia inclou un directori que recull informació sobre associacions de famílies de nens amb altes capacitats, sobre entitats que ofereixen assessorament i informació a aquest col·lectiu, així com sobre les beques i ajuts als quals poden optar les famílies per tal d'atendre les necessitats educatives d'aquests infants i joves.
Educació especial:
Educació especial és aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials degudes a superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials. L'educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.
De 1970 fins avui
L'adopció legal del terme educació especial es produeix a partir de la Llei General d'Educació de 1970. En aquesta llei l'Educació Especial s'entén com una modalitat específica, és a dir, com un sistema educatiu paral·lel al de l'educació ordinària, regit per les seves pròpies normes i per un currículum específic diferent al general. En la pràctica només tenien accés a aquest sistema els deficients menys afectats que no podien seguir el ritme de l'educació ordinària posat que l'escolarització no era obligatòria. La Llei General d'Educació preveia així mateix la creació d'aules d'educació especial en centres ordinaris per a deficients lleugers com a mesura més avançada.
Necesitats Educatives Especials (NEE):
La llei espanyola d'educació de 1990 (LOGSE) incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d'un terme que data dels anys 60 però que va ser popularitzat en els 80 per l'Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d'Educació del Regne Unit en 1978. La novetat d'aquest concepte radica que pretén posar l'accent en els suports i ajudes que l'alumne necessita més que en un caràcter diferenciat de l'Educació Especial.
Què és un Centre d'Educació Especial?
Els Centres d'Educació Especial, són centres en els quals s'escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials associades a severes condicions permanents de discapacitat i en els quals concorren un conjunt de serveis, recursos i mesures no generalitzables en el sistema educatiu ordinari.
Recursos
Els recursos humans previstos per l'Administració per a l'atenció de l'alumnat escolaritzat en els Centres d'Educació Especial està regulat per l'Ordre, de 18 de setembre de 1990, en la qual s'estableixen les proporcions de professionals/alumnes.
Els perfils professionals existents en tots els centres d'Educació Especial:
- Orientador.
- Professor Tècnic de Serveis a la Comunitat.
- Maestro Especialista en Pedagogia Terapèutica.
- Maestro Especialista en Audició i Llenguatge.
- Professor Tècnic de Formació Professional.
- estre Especialista en Educació Física.
- Mestre Especialista en Ensenyament Religiós.
- Mestre de l'Especialitat de Música.
- Diplomat en Infermeria.
- Fisioterapéuta.
- Tècnic Educatiu III-I.
Escolarització de fills de treballadors immigrants
L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.
L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.
Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.
Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... Que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.
Aquesta pàgina vol oferir un conjunt de recursos i materials per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut al centre educatiu i presentar propostes per a ser utilitzades a l’aula d’acollida.
Espais de benvinguda educativa (EBE)
Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l'escolarització que donen servei d'acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i joves, en els diferents aspectes relacionats amb l'educació en el marc general del procés d'integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l'atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.
Reus, juntament amb Vic, participa en l'experiència pilot a Catalunya de creació dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), endegada pel Departament d'Educació de la Generalitat en corresponsabilitat amb els dos ajuntaments. Els EBE, a Reus, atendran els nouvinguts d'entre 8 i 16 anys, amb activitats de quatre hores al matí i la participació en els Plans Educatius d'Entorn. Els equips de professionals que hi participen, diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes i les seves famílies per que es puguin incorporar al sistema educatiu amb més garanties.
Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.
L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:
- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.
- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.
No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.
- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital.
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.
- Arrelada: per tenir uns referents compartits.
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.- Arrelada: per tenir uns referents compartits.
- Cohesionadora: per promoure la integració social.
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.
- Inclusiva: per incloure a tothom.
I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables.
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario