Europa anys 1930: Pensament i pràctiques.
A principi del segle XX van descobrir pensaments científics.
La pedagogia ha d'inventar sistemes per inventar, creadors del sistema.
Tots els mestres han de saber pedagogia.
Édouard Claparède:
La seva obra va contribuir en gran manera a convertir Ginebra en el centre de la pedagogia moderna europea. La seva principal preocupació pedagògica va ser la d'aconseguir una escola activa, en la qual prevalgués la necessitat i l'interès del nen, aconseguint la creació d'un col·legi a la mesura de l'alumne. Per a això va prendre les idees i conceptes de la psicologia per a aplicar-les a la pedagogia; així, va proposar que els mestres aprenguessin a observar als seus alumnes i treballessin i investiguessin a partir d'aquestes observacions.
Entre les seves obres més destacades cap assenyalar:
-L'associació d'idees (L'association/ donis idées, 1904), on es qüestionen les doctrines psicològiques asociacionistas del moment.
-Psicologia del nen i pedagogia experimental (Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909).
-L'École/ sud mesuri (1920).
-La pedagogia ha de basar-se en l’estudi del nen.
-La infància és un conjunt de possibilitats que no s’han de frenar.
-Necessitat de l’èsser humà: investigar i treballar.
-Teoria de la joguina.
-Eix de l’educació en l’acció, no en la instrucció.
-Mètode de educació funcional.
-Diferenciació de l’individu.
La concepció funcional de l’educació:
-Lluita de llibertat de pensament.
-El nen és el centre dels programes.
-El ressort de l’educació és l’interès.
-Mestre estimulador.
-Materies vinculades.
-Fomentar l’amor per a la feina.
-Treure-li profit al joc.
-Transformació de professors.
-Aptituds individuals.
-Selecció de nens.
-L’educació ha de desenvolupar funcions intel·lectuals.
-Preservar el període de la infància.
-Suprimir els exàmens.
-Els primers en beneficiar-se dels resultats són els estudiants.
-La cooperació de tota la comunitat fa possible el progrés.
Henry Wallon:Va estar inicialment en les files socialistes i va pertànyer posteriorment al Partit Comunista Francès.
Els primers treballs de Wallon s'orienten cap a la psicopatologia, per a centrar-se posteriorment en la psicologia infantil i l'orientació.
Entre els seus deixebles i continuadors de la seva obra estan René Zazzo i Helene Gratiot Alphandery.
Wallon des d'una postura atidualista, planteja que en la consciència resideix l'origen del progrés intel·lectual, però aquesta no es presenta en el moment del naixement sinó que és una qualitat que es construeix socialment, per mitjà del que denomina la simbiosi afectiva.
En conseqüència l'objecte de la Psicologia és l'explicació de la formació i desenvolupament de la consciència. Hi ha quatre factors per a explicar l'evolució psicològica del nen:
-L'emoció.
-L'altre.
-El mig (físic, químic, biològic i social).
Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat. Més recentment, des d'un marc teòric distint, centrat en la comunicació, la Teoria de la Intersubjectivitat primària de Trevarthen aborda el problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen i els altres, al voltant dels 3 anys.
El seu mètode consisteix a estudiar les condicions materials del desenvolupament del nen, condicions tant orgàniques com socials, i a veure com, a través d'aquestes condicions, s'edifica un nou plànol de la realitat que és el psiquisme, la personalitat (Zazzo, 1976).
Wallon defensa un concepte unitari de l'individu, indicant que en el desenvolupament humà es produeix una transició des del biològic o natural, al social o cultural.
Wallon coincideix amb Vygotsky a l'afirmar que el nen és un ésser social des que neix i que en la interacció amb els altres va a residir la clau del seu desenvolupament.
Wallon coincideix amb Vygotsky a l'afirmar que el nen és un ésser social des que neix i que en la interacció amb els altres va a residir la clau del seu desenvolupament.
La llei de preponderància e integració funcional: Consisteix que no existeix ni ruptura, ni continuïtat funcional en la transició d'un estadi a un altre. D'aquesta manera, les funcions antigues no desapareixen sinó que s'integren amb les noves.
Els estadis de Wallon:
D’impulsivitat motriu i emocional:
Edat: 0 – 1 anys.
Funció dominant: L'emoció permet construir una simbiosi afectiva amb l'entorn.
Orientació: Cap a dintre: dirigida a la construcció de l'individu.
Edat: 0 – 1 anys.
Funció dominant: L'emoció permet construir una simbiosi afectiva amb l'entorn.
Orientació: Cap a dintre: dirigida a la construcció de l'individu.
Sensorio-motriu i emocional.
Edat: 2 – 3 anys.
Funció dominant: L'activitat sensorio-motriu presenta dos objectius bàsics. El primer és la manipulació d'objectes i el segon la imitació.
Orientació: Cap a l'exterior: orientada a les relacions amb els altres i els objectes.
Del personalisme
Edat: 3 – 6 anys.
Funció dominant: Presa de consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del jo.
Orientació: Cap a dintre: necessitat d'afirmació.
Edat: 3 – 6 anys.
Funció dominant: Presa de consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del jo.
Orientació: Cap a dintre: necessitat d'afirmació.
Subperíodes: (Entre 2 i 3) oposicionisme, intents d'afirmació, insistència en la propietat dels objectes. (3 – 4) Edat de la gràcia en les habilitats expressives i motrius. Recerca de l'acceptació i admiració dels altres. Període narcisista. (Poc abans dels 5 anys) Representació de rols. Imitació.
Del pensament categorial
Edat: 6 / 7 – 11 / 12 anys.
Funció dominant: La conquesta i el coneixement del món exterior.
Orientació: Cap a l'exterior: especial interès pels objectes.
Subperíodes: (6- 9) Pensament sincrètic: global i imprecís, barreja l'objectiu amb el subjectiu. (a partir de 9 anys) Pensament categorial. Comença a agrupar categories pel seu ús, característiques o altres atributs.
Edat: 6 / 7 – 11 / 12 anys.
Funció dominant: La conquesta i el coneixement del món exterior.
Orientació: Cap a l'exterior: especial interès pels objectes.
Subperíodes: (6- 9) Pensament sincrètic: global i imprecís, barreja l'objectiu amb el subjectiu. (a partir de 9 anys) Pensament categorial. Comença a agrupar categories pel seu ús, característiques o altres atributs.
De la pubertat i l'adolescència
Edat: 12 anys
Funció dominant: Contradicció entre el conegut i el que es desitja conèixer. Conflictes i ambivalències afectives. Desequilibris.
Orientació: Cap a l'interior: dirigida a l'afirmació del jo.
Edat: 12 anys
Funció dominant: Contradicció entre el conegut i el que es desitja conèixer. Conflictes i ambivalències afectives. Desequilibris.
Orientació: Cap a l'interior: dirigida a l'afirmació del jo.
Lev Semyónovich Vigotsky: (jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic).
El caràcter prolífic de la seva obra i la seva primerenca defunció ha fet que l'hi conegui com "el Mozart de la psico-
logia" (caracterització creada per Stephen Toulmin). La idea fonamental de la seva obra és la que el desenvolupament dels humans únicament pot ser explicat en termes d'interacció social que en l'actualitat aborda la Biosociología. El desenvolupament consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que inicialment no ens pertanyen, sinó que pertanyen al grup humà en el qual naixem. Aquests humans ens transmeten aquests productes culturals a través de la interacció social. "L’ Altre", doncs, pren un paper preponderant en la teoria de Vigotsky.
Vigotsky considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament. En la seva opinió, el millor ensenyament és la qual s'avança al desenvolupament. En el model d'aprenentatge que aporta, el context ocupa un lloc central. La interacció social es converteix en el motor del desenvolupament. Vigotsky introdueix el concepte de "zona de desenvolupament pròxim" que és la distància entre el nivell real de desenvolupament i el nivell de desenvolupament potencial. Per a determinar aquest concepte cal tenir presents dos aspectes: la importància del context social i la capacitat d'imitació.
Aprenentatge i desenvolupament són dos processos que interactuen. L'aprenentatge escolar ha de ser congruent amb el nivell de desenvolupament del nen. L'aprenentatge es produeix més fàcilment en situacions col·lectives. La interacció amb els pares facilita l'aprenentatge. "L'únic bon ensenyament és el qual s'avança al desenvolupament".
- El desenvolupament humà és possible per interacció social.
- La consciència és construcció social.
- El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.
- Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics.
- Zona de desenvolupament pròxim: Hem d'ensenyar les coses en el moment que toca, perquè els nens estiguin en la zona de desenvolupament pròxim.
- Constructor de la psicologia científica: finalitat la construcció de la nova societat coneguent a la persona.
Jean Piaget: (Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica)
Piaget va ser un nen precoç que va desenvolupar un interès primerenc per la Biologia i el món natural, especialment els mol·luscs.
Es va llicenciar i va doctorar en Biologia en la Universitat de la seva ciutat natal en 1918. A partir de 1919 va estudiar breument i va treballar en la Universitat de Zuric, on va publicar dos treballs sobre Psicologia que deixen veure l'adreça de les seves idees, encara que més tard els ratllaria de treball adolescent. El seu interès en el Psicoanàlisi, que floria en aquesta època, sembla haver començat aquí en el jove Piaget.
Després es va traslladar a Grange-aux-Belles a França, on va ensenyar en una escola per a nens dirigida per Alfred Binet, creador del Test d'Intel·ligència Binet, i amb qui havia estudiat breument en la Universitat de París. Mentre qualificava algunes instàncies d'aquestes proves d'intel·ligència, Piaget va notar que nens joves donaven respostes equivocades a certes preguntes de manera consistent.
No obstant això, Piaget no es va centrar en el fet que les respostes fossin equivocades, sinó en el patró d'errors que nens més grans i adults no mostraven. Això ho va dur a la teoria que el procés cognitiu o pensament dels nens joves és inherentment diferent del dels adults.
En 1920 va participar en el perfeccionament de la Prova d'Intel·ligència de C.I. (Quocient d'Intel·ligència) inventat per Stern, moment important en la definició de la seva activitat futura, en el qual va detectar "errors sistemàtics" en les respostes dels nens.
Retornat a Suïssa, va arribar a director de l'Institut Rousseau de Ginebra. En 1923 va contreure matrimoni amb Valentine Châtenay, amb qui va tenir tres fills a qui Piaget va estudiar des de la seva infància.
En 1955, Piaget va crear el Centre Internacional per l'Epistemologia Genètica de Geneva, el quin va dirigir fins a la seva mort en 1980.
Mira amb detall de com s'adquireix el coneixement, per exemple obserbava la quantitat.
-Lògica de l’acció prèvia al llenguatge.
-Interrelació amb el mitjà per assimilació – acomodació.
-Introducció de l’epistemologia genètica. (descobreix que dona igual de que cultura sigui el nen si porta en els gens que vol aprendre, aprendrà, encara que alguns els hi costa més que altres).
Estudis evolutius:
-Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries i terciàries.
-Preoperatori: Jòc simbolic.
-Operacions concretes: Obsevació, causalitat, ordenació.
-Operacions formals: Generalització, conceptualització.
Segons Spranger el principi fonamental de l’educador és el respecte als valors humans.
- Dimensió espiritual de la naturalesa humana.
- Relació entre escola i cultura.
- La pedagogia ha de ser humanística.
- Ciències de la natura: expliquen fenòmens.
- Ciències de l’esperit: per comprendre vivències.
- Pedagogia de la cultura.
- L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.
Rudolf Steiner:
Va ser el fundador de la antroposofia, educació Waldorf, agricultura biodinámica, medicina antroposòfica, i la nova forma artística de la eurítmia.
No era pedagog però els ciutadans li van demanar que crees una escola, i va crear les escoles Waldorf.Antroposofia:
Com a idees de la Antroposofia càpigues destacar la importància del desenvolupament espiritual del ser humà com fonament d'una vida social, artística i científica sana, el significat del karma i de la reencarnació i sobretot la figura de Crist com esdeveniment decisiu i pedra angular per a l'evolució de tota la humanitat.
- Relats mítics, simbòlics i màgics.
- Contemplació de la natura.
- Cap presa per als aprenentatges.
- Classe principal, dues hores, no més.
- Taller, art, hort... molt joc motriu a la natura.
Eurítmia:
Es coneix com eurítmia al fet de moure's de manera harmoniosa i buscant la bellesa. Aquest moviment serveix per a expressar els estats d'ànim i per això es transforma en un mitjà de comunicació.
- Instrument musical.
- Rituals interioritzadors, calmosos.
- Defugen la música enregistrada, els ordinadors.
Georg Kerschensteiner:
Entre altres obres, és autor de L'ànima de l'educador i el problema de la formació del mestre i Teoria de la formació (1921). Se li coneix també com organitzador de l'Escola Activa.
- Educació espiritual i amb sentit, cultura personal.
- Educació social, educació cívica/treball.
- L’educador ha de transmetre emoció.
- Direcció d’una escola del treball per a adolescents, joves aprenents.
- La formació professional ha seguit tenint una gran importància a Alemanya.
Kerschensteiner, proposa una educació espiritual i amb sentit. Entén a l'individu, com ésser que organitza i elabora els seus propis esquemes mentals del que considera béns culturals i valors. D'igual forma, mostra aquests esquemes com una mica que ha de ser experimentat més que conegut.
Dóna suport la idea de la connexió entre escola i comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competents per al treball en pro de millores a la societat. Igualment, planteja l'educació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pugui posar a la disposició de la societat. Així mateix, considera el treball com la font que integra a l'home a la comunitat i ho ensenya a superar l’ individualisme.
Dóna suport la idea de la connexió entre escola i comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competents per al treball en pro de millores a la societat. Igualment, planteja l'educació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pugui posar a la disposició de la societat. Així mateix, considera el treball com la font que integra a l'home a la comunitat i ho ensenya a superar l’ individualisme.
Concep a l'Educador Social com un individu que ambiciona una relació estreta amb els seus semblants en la qual pugui ajudar-los a superar obstacles i desenvolupar independència a nivell personal i col·lectiu. L'Educador Social, en la visió d'aquest pedagog, és de la mateixa forma d’ algú que pot transmetre emoció i caràcter simultàniament.
Anton S. Makarenko
Era un extraordinari professor. Tenia molts coneixements i sabia transmetre'ls magistralment; ensenyava a pensar i a raonar i no obstant això, no es va fer un bon educador ràpidament i era rebutjat pels nens. No va començar a interessar-se per la pedagogia fins que, fent el balanç d'un dels trimestres, va decidir experimentar amb els nens.
El jove mestre va comprendre que per a educar no només li feia mancada tenir grans coneixements i ser un bon professor, sinó també comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte els seus trets personals per a influir en ells.
- Producció i treball cooperatiu.
- Gestió del dia a dia dels propis joves.
- Impacte emocional d’una pallissa en un context d’acceptació dels joves interns que van canviar radicalment el seu comportament.
Per a educar a tots alhora, i no a cadascun per separat, hauria de tenir la perspectiva necessària. Havia d'organitzar la vida de tal manera que els propis colons fossin els quals duguessin tot el referent al centre: els edificis, el pla de producció, la distribució dels ingressos, la disciplina...
Makárenko sempre es va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers, doncs solament la societat imposa tasques i responsabilitats.
El centre de menors no era una suma mecànica d'individus, sinó que és un complex social únic, del com s'enorgulleixen tant els xavals com els educadors: és el que es diu col·lectivitat.
Célestin Freinet et Élise:
-El text lliure, text creatiu, fruit de les vivències i fet en temps i lloc lliurement decidits, és la resposta al rígid exercici de composició escrita tan important a l’escola francesa. El text lliure incorporava expressions i maneres de dir analitzades i escrites a classe i per tant no era un acte espontani.
-llibre de la vida és aquell recull de textos i il·lustracions fets a partir de l’observació de les sortides al camp conduïdes pel mestre. Es basa en els passos formals de Decroly: observació, associació i expressió. L’expressió és estimulada a partir de l’observació, és enriquida a partir de la intervenció del mestre i queda compromesa per participar en una activitat cooperativa de tots que serà motiu de satisfacció. No hi pot faltar la part de ningú. Si alguns no aporten textos tan reeixits poden ésser uns excel·lents il·lustradors.
-Impremta escolar comporta un canvi total en el mètode de lectura i escriptura. Introdueix una motivació quasi màgica en obtenir d’immediat el text imprès, obliga a una atenció analítica lletra per lletra, fomenta el treball cooperatiu i la realització al servei de tota l’escola.
-fotografia i cinema van entrar a l’Escola Moderna durant els anys cinquanta. Avui amb prou feines es fa lectura de la imatge i el llenguatge verboicònic no s’ensenya. Fa anys que qualsevol infant rep una càmera fotogràfica als vuit anys, veu cinema i televisió a desdir, escolta música tothora. Quan arriba a l’escola, tot això que forma part de la seva vida, no troba un aprenentatge dels usos culturals que en pot fer.
-ràdio i electròfon actualment estan a l’abast de tothom. Poques escoles avui ensenyen a escoltar un breu informatiu oral de la ràdio, pura audició de llenguatge sense imatges. Tots els infants tenen accés a enregistraments sonors.
-màquines d’instrucció eren capses de cartró (capses de sabates) amb una finestra que contenia uns fulls enrotllats on s’havien seriat problemes o operacions aritmètiques seguint les regles de la instrucció programada amb la seqüència estímul-resposta. Això permetia el treball autònom de l’alumne mentre el mestre es dedicava a atendre altres alumnes. Avui els programes d’ensenyament instruccional assistit per ordinador podrien i haurien d’estar disponibles a qualsevol escola i a qualsevol hora, a l’aula o a l’espai interaules.
-pla de treball setmanal comporta la seva definitiva implicació en l’aprenentatge. Pot projectar més o menys i té a l’abast certes eleccions però allò que el compromet és fer ús de la seva llibertat i aprendre.
-correspondència escolar La correspondència escolar, derivada de la impremta escolar, és possible pels contactes de col·laboració entre mestres renovadors que estableixen una xarxa d’escoles ja a finals dels anys vint. Els textos escrits en una escola tenen un nou i superior valor a una altra escola que els rep. Els infants s’afanyen a llegir, a localitzar a l’atles de geografia, a comparar les reproduccions de plantes i cultius d’una altra comarca amb les de la pròpia. El coneixement assoleix el màxim significat i incrementarà la motivació fascinant per conèixer països que no poden visitar però que podran conèixer a través de llibres o de reportatges cinematogràfics.
-els mètodes naturals aplicats a la lectura, al càlcul i al dibuix es fonamenten en la possibilitat d’assaig i error que sempre fa l’Infant en l’aprenentatge. Tot infant arriba a caminar, tot infant acaba menjant bé amb cullera sense embrutar-se, i és que ningú no li exigeix que ho faci bé des del primer dia.
-biblioteca de treball fitxers de treball individual. És coneguda la frontal oposició als llibres de text des dels primers anys vint quan Freinet inicià la seva activitat de mestre i ja el 1932 s’inicia la «Biblioteca de Treball», una sèrie de llibrets monogràfics editats com a alternativa al llibre de text. Són publicacions per a la biblioteca de l’escola, a disposició dels alumnes però no perquè els compri cada alumne.
Al mestre li cal actitud investigadora.
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
L’enfant sauvage.
L'interès d'experts, pedagogs, mèdics i psicòlegs de socialitzar a aquests nens és un fenomen comú en tot el món. Sempre va turmentar aquest dubte als filòsofs i altres professionals interessats, despertant l'interès des del segle XIX.
El mèdic-pedagog Jean Itard va lluitar per a inserir a Víctor de Aveyron en la societat francesa de començaments del segle XIX, va aconseguir ser el seu mentor i acreditar davant el reconegut psiquiatra Pinel, que Víctor podria arribar a ser civilitzat i independent. Els escrits de Itard sobri el cas van ser utilitzats per Truffaut para fer el film L'enfant sauvage. La figura de Víctor, en el film de Truffaut, reflecteix exactament la fascinació que els «salvatges» exerceixen sobre els «civilitzats» i planteja el debat sobre com educar-los.
Itard va decidir espontàniament consagrar-se a la seva educació, van admetre a Víctor en l'Institut de sordmuts de París. Víctor va passar diversos anys de la seva vida cuidat i educat per Itard.
Itard creia profundament que Víctor s'anava a convertir en un ésser humà com altre qualsevol. Creia profundament en la possibilitat d'educar a Víctor, posseïa una actitud total de confiança de l'educació d'altres persones a pesar de qualsevol cosa.
«És possible fer qualsevol cosa», és el camí d'una actitud essencial en qualsevol educador, no resignar-se a acceptar la fatalitat i dir que sempre hi ha una mica per fer per algú.
Durant l'estada en la casa del professor Víctor comença l'aprenentatge de certes habilitats.
- Atreu la seva atenció aquells aprenentatges els quals tenen com recompensa associada a necessitats biològiques com és l'aliment.
- Caminar en una postura correcta i l'ús de robes, li habituen a la seva nova vida i li fa sensible a la temperatura donant importància a la seva vestidura.
- Aprèn habilitats mitjançant assaig-error (treballats realitzats satisfactòriament són recompensats, els fallits són castigats), per repetició (aprendre a escriure el seu nom o el de diversos objectes diverses vegades) i imitació (aprenentatge a menjar amb coberts) .
-Estimulen la seva memòria canviant els objectes de lloc
-Aprèn a relacionar objectes amb el seu dibuix en una pissarra i posteriorment relaciona aquests objectes amb els seus noms i solament amb veure el nom d'aquests sap que objecte es tracta. Comprèn el significat de la paraula respecte a l'objecte. Això li ajuda per a demanar coses per a les seves necessitats.
-Li castiga injustament quan ha realitzat una tasca de forma satisfactòria, per a inspirar-li el concepte de justícia. AL rebel·lar-se davant aquest acte demostra tenir moral, saber jutjar i entendre el que li envolta.
-Posseeix enginy ja que és capaç de construir objectes i d'inventar.
Les condicions extremes d’aïllament social i emocional patides per Víctor són la causa del seu deficient desenvolupament lingüístic perquè en els primers anys de vida el cervell es desenvolupa en certes habilitats (procés de mielització) com és el llenguatge; si no es maduren en aquests anys vitals l'aprenentatge no serà complet hem d'apreciar que l'home aprèn per imitació i repetició. Si en aquests anys aïllem a un ésser humà el cervell no desenvoluparà el llenguatge que necessita aprendre per l'acte d'imitar i repetir. basant-se el seu llenguatge a crits i balbotejos que són a causa de l'herència genètica.
Video de Freinet:
Tècniques pedagògiques:
Va ser el creador de l’escola nova: llibertat d’expressió, cooperació i experimentació.
[i] Tota aquesta informació ha sigut obtinguda dels apunts de classe d’en Martí Teixidó i ampliat amb la informació de la pàgina web: http://www.patatabrava.com i http://es.wikipedia.org
No hay comentarios:
Publicar un comentario