Seminari 6. Dewey, Decroly, Freinet.

JOHN DEWEY

Manté una posició crítica respecte a la societat industrial, i una distància enorme respecte del marxisme. L'educació progressiva hem de contraposar-la a la concepció educativa tradicional. Dewey rebutja un conjunt de doctrines pedagògiques de variat signe:

• L'educació com a preparació.

• L'educació com desenvolupament.
• L'educació com ensinistrament de la facultat.
• L'educació com a formació.

L'escola, per Dewey, es concebuda com a reconstrucció de l'ordre social, l'educador és un guia i orientador dels alumnes.

 Els plantejaments més importants de Dewey:

 • L'educació havia de ser científica. L'escola havia de convertir-se en un laboratori social. L'escola havia de desenvolupar en el nen la competència necessària per resoldre els problemes actuals i comprovar els plans d'acció del futur d'acord amb un mètode experimental.

• La vida busca la seva pròpia raó de ser, que l'home es procura mitjançant la societat organitzada. L'educació permet que l'individu mantingui la seva pròpia continuïtat aprenent les tècniques de supervivència i de desenvolupament a partir de l'experiència acumulada pel seu grup. L'educació es transforma en una cosa formal i dirigida a aconseguir que el jove acabi acceptant la moralitat de la societat.
• El nen ha de buscar, inquirir, explorar i submergir-se en l'ambient i aprendre de l'experiència. Això portaria a un creixement (forma més desitjable de comportament humà), disposició de reaccionar sempre a les noves situacions amb interès, flexibilitat i curiositat. El contrari és respondre amb una solució donada, un prejudici on es manté una actitud estàtica, ja mantinguda (abans se li imposaven opinions als nens sobre el món i solucions ja desenvolupades).
• L'experiència col · lectiva d'una societat democràtica havia de veure com una font per a la resolució de problemes futurs.
• L'activitat és la característica humana dominant. L'home actua per mantenir la continuïtat de la vida, perquè la constància de la continuïtat, i per tant la supervivència, són part de l'ordre de la natura.
• L'educació havia d'estar d'acord amb la societat. L'educació havia de ser un procés democràtic d'activitat conjunta, guiada per la forma de resolució de problemes.
• Dewey va criticar conceptes com ment, intel·ligència, interès, atenció i disciplines en les discussions educatives. Creia que si les escoles basessin les seves activitats en la investigació científica desapareixeria una bona quantitat d'obligació i coerció i es farien innecessàries i redundants les pràctiques de motivació i això conduiria a la desaparició del dualisme (enemic de la democràcia). Tot el que contribueix a la solució dels problemes és potencialment alliberador. Tot el que impedeix l'activitat creativa és potencialment liberal.
• Sostenia que la moralitat s'aprèn dins d'un context social observant les regles corresponents, les que emergeixen d'una experiència conjunta i compartida. El mestre és alhora un alumne cooperatiu, però més i més sensat. La seva comesa consisteix a auxiliar el nen a aprendre els valors de la participació democràtica, no impartint informació, sinó inquirint les situacions problemàtiques. En la societat democràtica, l'educació hauria de quedar controlada per l'Estat i tothom hauria d'anar a l'escola, independent del sexe, destresa o classe social.
• Dewey es va adonar que el terme "valors" és una abstracció. A la pràctica, només l'acte de valorar es realitza mitjançant el mètode científic. Aprenem quan estem enfrontats a la necessitat d'escollir entre diverses possibilitats d'acció, ens dediquem a construir hipòtesis que anticipen les conseqüències de determinat manera d'actuar. El procés de formar hipòtesis sanes, pressuposa el judici. És clar que de vegades les hipòtesis poden ser imperfectes o que podem fracassar. Hem d'acceptar les limitacions a la nostra visió. És a dir, que estem disposats a cometre errors. La moralitat prové de buscar contínuament el ser flexibles, estar alerta i creativament preparats davant els nous desafiaments.

 John Dewey: hi ha dues formes d'educar:

• Educació incidental: l'educació va lligada a la vida mateixa, s'aprèn a través del joc. L'educació serà participativa i vital.

• Educació sistemàtica: són absolutament necessàries les mediacions institucionals i pedagògiques. A Dewey li va a preocupar l'educació a través de l'acció, li interessa tb l'educació en i per a la vida.

 L'acció educativa té una intencionalitat: es vol educar. Ha de portar un perfeccionament i una optimització. L'educació s'ha d'estructurar en quatre pilars bàsics:

 -Aprendre a conèixer: adquirir instruments per a la comprensió.

- Aprendre a fer: per poder influir sobre el propi entorn.
- Aprendre a viure: junts, participant amb els altres.
- Aprendre a ser: q recull tots els elements dels tres anteriors.

 Pretenia formular sobre noves bases una proposta pedagògica en oposició a l'escola tradicional i antiga. Pensava que la nova educació havia de superar a la tradició no només en els fonaments del discurs, sinó també en la pròpia pràctica. No obstant això, no existeix un mètode Dewey per ser aplicat. Quan ell parla del mètode, ho fa a nivell abstracte, ell pensa que no existeixen mètodes "tancats i envasats". Dewey estima que la praxi educativa implica un maneig intel·ligent dels assumptes, i això suposa una obertura a la deliberació de l'educador en relació amb la seva concreta situació educativa i amb les conseqüències que es poden derivar dels diferents cursos d'acció.

 Dewey distingeix entre un mètode general i un altre individual. El primer suposa una acció intel·ligent dirigida per fins, en canvi, el mètode individual es refereix a l'actuació singular d'educador i educant.

 La proposta metodològica de Dewey consta de 5 fases:

1. Consideració d'alguna experiència actual i real del nen.

2. Identificació d'algun problema o dificultat suscitats a partir d'aquesta experiència.
3. Inspecció de dades disponibles, així com recerca de solucions viables.
4. Formulació de la hipòtesi de solució.
5. Comprovació de la hipòtesi per l'acció. Dewey va mostrar un sentit pràctic per planificar i desenvolupar un currículum integrat de les ocupacions (activitats funcions lligades al mitjà del nen), incloent previsions de desenvolupament del programa en cicles temporals curts.

 "Una inspecció acurada dels mètodes que han estat permanentment reeixits en l'educació formal revelarà que la seva eficiència depèn del fet que ells tornen a la situació que causa la reflexió fora del col·legi en la vida ordinària. Li donen als alumnes alguna cosa que fer, no alguna cosa que aprendre, i si el fer és de tal naturalesa que demana el pensar o la presa de consciència de les connexions, l'aprenentatge és un resultat natural. "

Dewey proposava que es plantejaran als nens activitats guiades acuradament pel professor, que estiguessin basades tant en els seus interessos com en les seves capacitats. Expressa que l'única educació veritable, es realitza estimulant la capacitat del nen per les exigències de les situacions socials en què es troba. Dewey contribuir a crear una pedagogia funcional i dinàmica.

 "El fet que el material d'una ciència aquest organitzat demostra que ha estat sotmès a la intel·ligència, que ha estat metoditzat (...). El mètode significa aquella organització de la matèria d'estudi que la fa més eficaç en l'ús.

El mètode no és antitètic amb la matèria d'estudi en la direcció efectiva de la matèria d'estudi cap als resultats desitjats. És antitètic amb l'acció casual i més considerat, és a dir, adaptat bé."

 Per tant, Dewey considera que s'ha de derivar del mètode científic el mètode educatiu. El "mètode del problema" que proposa, consisteix en un procés seqüenciat mitjançant el qual es planteja l'aprenentatge com una activitat de recerca, que s'ha de dur a terme per grups d'alumnes sota la tutela i orientació de l'educador. Aquesta proposta metodològica consta de cinc fases:

1) Consideració d'alguna experiència actual i real del nen.

2) Identificació d'algun problema o dificultat suscitats a partir d'aquesta experiència.
3) Inspecció de les dades disponibles i recerca de solucions possibles.
4) Formulació de la hipòtesi de solució idea conductora per solucionar el problema plantejat. 5) Comprovació de la hipòtesi per l'acció, perquè seguint l'enfocament pragmatista, la pràctica és la prova del valor de la reflexió feta per l'alumne per tal de resoldre el problema.

 Per arribar a la finalitat formativa del coneixement, John Dewey enuncia tres etapes fonamentals:

-Els fets i esdeveniments científics.
-Les idees i raonaments.
-L'aplicació dels resultats a nous fets específics.

 Per aplicar aquests principis a l'escola, diu Dewey que "les etapes formals indiquen quins són els punts que han de tenir en compte els mestres quan es preparen per donar una lliçó, no les que s'han de seguir per ensenyar". (Dewey, "Comment nous pensons")

 Segons el psicopedagog nord-americà, recentment quan s'han recorregut aquestes tres etapes, s'ha completat l'ensenyament d'una lliçó.

La nova intuïció de la vida està a la base de l'escola activa.

Les seves idees pedagògiques estan íntimament lligades al seu pragmatisme i la seva instrumentalisme. Cal aprendre fent, resolent problemes concrets i personals, i no escoltant.

 Diu Dewey: "Tota educació deriva de la participació de l'individu en la consciència social de l'espècie."

Obres:

• Democràcia i educació
• La teoria de la Valoració

OVIDE DECROLY

"L'escola ha de ser per al nen, no el nen per l'escola".

Al començament del Segle XX, el 1907, neix el Mètode Pedagògic del Dr. Ovide Decroly, metge i psicòleg nascut a Renaix el 23 de juny de 1871.

-Prenent com a base la realitat del seu moment, construeix formes originals de treball escolar.

-Decroly va ser un dels més insignes representants a Europa, de les concepcions pedagògiques de Dewey, basant el seu mètode en la ideologia de la psicologia americana.

Els principis bàsics del Mètode Decroly són:

 -El principi exposat en el lema de la seva escola de L’Ermitatge: "Escola per a la vida, per la vida", partint de les seves concepcions pedagògiques de respecte pel nen i per la seva personalitat.

-El principi de la llibertat (proposat per Rousseau i manifestat per Dewey) mantingut fins als nostres dies.
-La recerca dels ideals educatius de l'escola, partint de l'educand, de la seva pròpia realitat vital, tenint en compte els seus interessos, i en el qual cada alumne assoleixi el grau de perfecció que sigui capaç.
-Oposició a la disciplina rígida que sotmetia el nen a una actitud passiva, en la forma clàssica d'organització escolar, que no permetia desenvolupar-se amb llibertat i espontaneïtat. I s'imposaven coneixements prèviament fixats sense tenir en compte els interessos de l'educand.
- Organitzar l'ambient escolar, perquè el nen trobi allà les motivacions adequades a les seves curiositats naturals, sense coacció, però amb condicionaments, d'acord amb cada nen en particular (edat, sexe, estat de salut, estat psicològic, etc.) i suggerir activitats que s'adaptin a cada individualitat.
-Proposa formar grups de nens en classes que siguin el més homogènies possibles, i que tinguin entre 20 i 25 alumnes en cada classe.
-L'escola ha de ser activa, permetre al nen expressar les seves tendències a la inquietud i el joc. Cal que el joc s'introdueixi en el programa escolar, les classes són espècies de tallers, és una escola activa, de treball.
-Pren com a base l'observació de la naturalesa per despertar l'interès i la intuïció del nen.
- Part d'un programa amb idees eixos, fundat en el principi de globalització, ja que opina que el nen no percep els detalls sinó que té un coneixement global de la realitat.

 Les necessitats del nen, segons Decroly, es poden agrupar en:

-Necessitat d'alimentar-se.

-Necessitat de defensar-se davant les inclemències externes.
-Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics.
-Necessitat de treballar solidàriament, de entretenir-se i de formar-material i espiritualment

 Etapes del Mètode:

El mètode Decroly segueix un desenvolupament inductiu en el procés del pensament analític.

Les etapes fonamentals que s'han de seguir en una classe, per realitzar el procés en el pensament de l'alumne, són:

-L'observació.
-L'associació.
-L'expressió.

El mètode proposa l'ensenyament de la lectura ideovisual, partint de frases i paraules, i centrant l'interès en la vista més que en l'oïda, per a la realització d'aquest procés mental.

 En les experiències  de Decroly, treballen mestres, dones joves, ja que el psicopedagog belga considerava que aquestes conservaven un esperit infantil en el tracte i el treball amb els nens.

 L'ambient escolar constava de finestrals oberts per l'entrada d'aire i sol. Un armari amb quantitat de jocs educatius, i sense mobiliari especial ni plataforma per a la mestra.

 Principis de la seva obra

Introdueix els centres d'interès com a proposta pedagògica basada en el respecte pel nen i la seva personalitat amb l'objectiu de preparar els nens per viure en llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en la globalització, l'observació de la naturalesa i l'escola activa.

Decroly, igual que la genial Maria Montessori, va començar interessant-se pels problemes dels febles mentals. Va aplicar el mètode científic a la investigació dels factors que puguin modificar de manera favorable, l'evolució intel·lectual, afectiva i motriu dels nens que sotmetia a la seva observació.

Els amargs records del seu pas per l'escola primària, van deixar una profunda empremta en l'ànim de Decroly, el que va donar origen a que s'interessés profundament per l'educació de la infància de manera integral.

CELESTINE FREINET

 Principals idees i aportacions

 "L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels nens i nenes, ja que aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver-hi una formació autènticament humana".

 Freinet Va plasmar a l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seves teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

 - "tempteig experimental", considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els nens, de l'expressió de les seves vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.

 -La funcionalitat del treball, crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una utilitat, una funció.

-Principi de cooperació, el qual exigeix ​​la creació d'un ambient a l'aula en què hi hagi elements mediadors en la relació mestre-alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes-mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comú els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular. Així la organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aquest ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens en un marc de cooperació.

-El nen sap desxifrar però no sap llegir perquè no tradueix la paraula en pensament.

 Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals.

 - El text lliure, text creatiu, fruit de les vivències i fet en temps i lloc lliurement decidits, és la resposta al rígid exercici de composició escrita tan important a l’escola francesa. El text lliure incorporava expressions i maneres de dir analitzades i escrites a classe i per tant no era un acte espontani.

- llibre de la vida és aquell recull de textos i il·lustracions fets a partir

de l’observació de les sortides al camp conduïdes pel mestre. Es basa en els passos formals de Decroly: observació, associació i expressió. L’expressió és estimulada a partir de l’observació, és enriquida a partir de la intervenció del mestre i queda compromesa per participar en una activitat cooperativa de tots que serà motiu de satisfacció. No hi pot faltar la part de ningú. Si alguns no aporten textos tan reeixits poden ésser uns excel·lents il·lustradors.

- Impremta escolar  comporta un canvi total en el mètode de lectura i escriptura. Introdueix una motivació quasi màgica en obtenir d’immediat el text imprès, obliga a una atenció analítica lletra per lletra, fomenta el treball cooperatiu i la realització al servei de tota l’escola.

-Fotografia i cinema van entrar a l’Escola Moderna durant els anys cinquanta. Avui amb prou feines es fa lectura de la imatge i el llenguatge verb icònic no s’ensenya. Fa anys que qualsevol infant rep una càmera fotogràfica als vuit anys, veu cinema i televisió a desdir, escolta música tothora. Quan arriba a l’escola, tot això que forma part de la seva vida, no troba un aprenentatge dels usos culturals que en pot fer.

-Ràdio i electròfon actualment estan a l’abast de tothom. Poques escoles avui ensenyen a escoltar un breu informatiu oral de la ràdio, pura audició de llenguatge sense imatges. Tots els infants tenen accés a enregistraments sonors.

-Màquines d’instrucció eren capses de cartró (capses de sabates) amb una finestra que contenia uns fulls enrotllats on s’havien seriat problemes o operacions aritmètiques seguint les regles de la instrucció programada amb la seqüència estímul-resposta. Això permetia el treball autònom de l’alumne mentre el mestre es dedicava a atendre altres alumnes. Avui els programes d’ensenyament instruccional assistit per ordinador podrien i haurien d’estar disponibles a qualsevol escola i a qualsevol hora, a l’aula o a l’espai interaules.

-Pla de treball setmanal comporta la seva definitiva implicació en l’aprenentatge. Pot projectar més o menys i té a l’abast certes eleccions però allò que el compromet és fer ús de la seva llibertat i aprendre.

-Correspondència escolar La correspondència escolar, derivada de la impremta escolar, és possible pels contactes de col·laboració entre mestres renovadors que estableixen una xarxa d’escoles ja a finals dels anys vint. Els textos escrits en una escola tenen un nou i superior valor a una altra escola que els rep. Els infants s’afanyen a llegir, a localitzar a l’atles de geografia, a comparar les reproduccions de plantes i cultius d’una altra comarca amb les de la pròpia. El coneixement assoleix el màxim significat i incrementarà la motivació fascinant per conèixer països que no poden visitar però que podran conèixer a través de llibres o de reportatges cinematogràfics. 

-Els mètodes naturals aplicats a la lectura, al càlcul i al dibuix es fonamenten en la possibilitat d’assaig i error que sempre fa l’Infant en l’aprenentatge. Tot infant arriba a caminar, tot infant acaba menjant bé amb cullera sense embrutar-se, i és que ningú no li exigeix que ho faci bé des del primer dia.

-Biblioteca de treball fitxers de treball individual. És coneguda la frontal oposició als llibres de text des dels primers anys vint quan Freinet inicià la seva activitat de mestre i ja el 1932 s’inicia la «Biblioteca de Treball», una sèrie de llibrets monogràfics editats com a alternativa al llibre de text. Són publicacions per a la biblioteca de l’escola, a disposició dels alumnes però no perquè els compri cada alumne.

 Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.

 La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l’escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. És sempre una renovació de la pedagogia a partir de l’anàlisi de la societat, atès que a l’escola s’ha d’aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu. Així, es parteix de principis sòlids, universals, coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.

 Això ja ens anticipa que si Freinet desenvolupava la seva acció docent en un context rural, els mateixos principis i pràctiques tindran una concreció diferent en un context urbà, o en un context diversificat per la procedència ètnica i cultural dels alumnes.

 Al mestre li cal actitud investigadora.

 Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.

 Seguint les intuïcions de Rousseau, Freinet considera que el text és sobretot el producte d'una voluntat de comunicació.

Vaig buscar informació sobre els tres pedagogs però em centraré en Decroly, ja que es el que més m’ha impactat. Es metge, neuròleg i psiquiatre que va introduir els centres d'interès com a proposta pedagògica basada en el respecte pel nen i la seva personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en la globalització, l'observació de la naturalesa i l'escola activa.
Decroly, igual que Montessori, va començar interessant-se pels problemes dels febles mentals. Va aplicar el mètode científic a la investigació dels factors que puguin modificar de forma favorable, l'evolució intel·lectual, afectiva i motriu dels nens que sotmetia a la seva observació.
Els amargs records del seu pas per l'escola primària, van deixar una profunda petjada en l'ànim de Decroly, la qual cosa va donar origen al fet que s'interessarà profundament per l'educació de la infància.

 

[i] Aquesta informació ha sigut obtinguda de les pàgines web següents amb Deseada Rocio Moyano:

www.wikipedia.org
www.enciclopedia.cat