Els il·lustrats van crear el sistema escolar al segle XIX.
Al llindar del segle XX va haver la necessitat d'un canvi del model escolar i fonamentació en el fonament científic.
Distingirem entre: Precursors, Pedagogs-Renovadors, Reformadors Socials.
ELS PRECURSORS
-Jan Amos Komenský “COMENIUS”: Un home de zona de Praga, era un religiós que va pensar que s’havia d’estudiar amb la intuïció, i defensava les llengües. Va començar amb el llatí. Comenius és considerat el pare de la Pedagogia. Va ser teòleg, filòsof i pedagog, però la seva força està en el seu convenciment que l'educació té un important paper en el desenvolupament de les persones, en l'esforç que va fer perquè el coneixement arribés a tots, homes i dones per igual, sense maltractaments, buscant l'alegria i motivació dels alumnes. L'establiment de la pedagogia com a ciència autònoma i la inclusió en els seus mètodes d'il·lustracions i objectes, van fer d'ell pioner de les arts de l'educació i de la didàctica posterior. Va idear les bases per a la cooperació intel·lectual i política entre els estats, la qual cosa va donar com resultat el concepte de “federació dels pobles”, idea que ho col·loca com a precursor del pensament modern.
En “Orbis Pictum” (1654), mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l'aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. La seva gran obra, “Didàctica Magna” (1632), li va fer famós en tota Europa i va donar una gran importància a l'estudi de les llengües.
Concepció de l'educació
Va definir l'educació com l'art de fer germinar les llavors interiors que es desenvolupen no per incubació sinó quan s'estimulen amb oportunes experiències, suficientment variades i riques i sentides sempre com a noves, fins i tot per qui l'ensenya.
El seu mètode pedagògic tenia com a base els processos naturals de l'aprenentatge: la inducció, l'observació, els sentits i la raó.
Part de la seva proposta pedagògica era eliminar totalment la violència del procés educatiu. El seu mètode pedagògic tenia com a base els processos naturals de l'aprenentatge: la inducció, l'observació, els sentits i la raó.
Va exigir amb fermesa que l'educació primària fos obligatòria.
L'educació ha de ser comprensiva, no memorística, i un procés per a tota la vida, que integri les activitats creatives humanes i els seus principis per a una àmplia reforma social basada en la unió de la teoria, la pràctica i la crisi (estímul per al pensament).Funció social de l'educació
-La reforma educativa que va proposar estava íntimament lligada amb la recerca d'una renovació moral, política i cristiana de la humanitat.
-Va defensar la idea d'una escola per a tots, homes i dones, assenyalant a les autoritats governamentals com a responsables de la seva difusió i organització.-Deia que “l'aprenentatge ha de començar en la llar (seguint les idees sustentades a partir de la Reforma) sent d'aquesta manera que els pares serien els primers educadors. I això significava la inclusió de la mare. Llavors si les mares no anessin educades, després no educarien als seus nens”.
-La instrucció ajudava a augmentar el benestar d'un país, així com també els seus bons modals.
-Per als nens d'escassos recursos demanava que rebessin roba, llibres i els materials escolars, gratis a fi que tinguessin les mateixes oportunitats que els rics.
El que es coneix com a Escola Moderna, es basa en gran mesura en l'escrit per Comenius fa quatre-cents anys i que es refereix a l'educació en la infància i primera joventut. Entre altres coses, Comenius va postular el següent:
-Un sol mestre ha d'ensenyar a un grup d'alumnes.
-Que aquest grup ha de ser homogeni respecte de l'edat.-Que s'ha de reunir a les escoles a tota la joventut d'un i un altre sexe (Cap. IX de Didàctica Magna).
-Que els alumnes de l'escola han de ser distribuïts per graus de dificultat, principiants, mitjans i avançats.
-Que cada escola no pot ser completament autònoma sinó que han d'organitzar-se sistemes d'educació escolar simultània.
-Que totes les escoles han de començar i finalitzar les seves activitats el mateix dia i a la mateixa hora (un calendari escolar únic).
-Que l'ensenyament ha de respectar els preceptes de facilitat, brevetat i solidesa.
-Recomanacions per als mestres: 1er. ensenyar en l'idioma matern, 2n. conèixer les coses per després ensenyar-les, i 3er. eliminar de l'escola la violència.
-Que el mitjà més adequat per aprehendre a llegir és un llibre que combini: lectures adaptades a l'edat amb gràfics i imatges, etc.
-L'aprenentatge ha de ser un joc, els nens anar a escola amb alegria i la visita dels pares a l'escola, una festa.
-Va dissenyar una arquitectura de com havien de ser construïdes les escoles: amb patis, jardins i espais alegres i oberts.
-Johann Friedrich “HERBART”: (1806) deixeble de Kant: va dictar les primeres lliçons de pedagogia. És filòsof, es dedica a la pedagogia derivada de la fi de l’educació.filosofia La Filosofia, d'acord amb Herbart, comença amb la reflexió sobre conceptes empírics, i consisteix en la reformulació i elaboració dels mateixos. Les seves tres divisions primàries estan determinades com a formes distintives d'elaboració.
-L'Estètica és la tercera divisió.
psicologia Un de les principals aportacions de Herbart es va donar en el camp de la psicofísica, en proposar l'existència d'un llindar mínim per als estímuls, terme que designa la mínima intensitat que un estímul ha de tenir per ser perceptible. Les seves idees van ser la base dels estudis de Ernst Heinrich Weber.
pedagogia
La seva pedagogia general és deduïda de la idea d'educació. Esbossa un curs de pedagogia influenciat per Rousseau i Pestalozzi. Se’l pot considerar un filòsof relativista optimista i cientificista. Considera que l'ànima humana com una fulla en blanc. Creu que no hi ha idees innates però sí una capacitat humana (moral).
Herbart va influenciar al seu torn en autors com John Dewey i la seva escola-laboratori.
-Johann Heinrich “PESTALOZZI”: (1800) és el mestre de cap a peus, tenia molt compromís amb els infants, dona moltes oportunitats als nens.
Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) pedagog suís, un dels primers pensadors que podem denominar com a pedagog en el sentit modern del terme, doncs ja hi havia pedagogs des de l'època dels grecs. Reformador de la pedagogia tradicional, va dirigir la seva labor cap a l'educació popular. El seu pare era cirurgià de professió, però va morir quan Johann Heinrich era encara molt petit, de manera que va créixer amb la seva mare. Com profetitzant la seva obra i pensament, es va caracteritzar per ser un nen desobedient, desordenat i amb pocs assoliments escolars en la seva infantesa.1. Per a l'ensenyament dels nombres (relacions mètriques i numèriques):
-Utilització de tabletes amb lletres, les quals acumulava d'un en un perquè el nen conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.
-Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.
-Utilització de tabletes amb lletres, les quals acumulava d'un en un perquè el nen conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.
-Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.
2. Per a l'ensenyament de la forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure):
-Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials. Ensenyar a descriure i a adonar-se de les seves percepcions.
-Ensenyar al nen, per mitjà del dibuix, a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per reproduir. Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuix s'exercitava al nen en la seva escriptura.-Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials. Ensenyar a descriure i a adonar-se de les seves percepcions.
3. Per a l'ensenyament del llenguatge:
-Aplicar la psicologia, passant del so a la paraula i de la paraula a la frase (Mètode analític).Per mitjà de l'exercici de lectura i escriptura afermar els coneixements del llenguatge.
4. Per a aspectes generals de la seva Educació elemental:
-Posar en pràctica el mètode d'ensenyar a uns per mitjà d'uns altres, a causa del gran nombre de nens.
-L'ensenyament de tots dos sexes (coeducació).
-Importància de l'educació creativa i productiva.
-Ensenyament de moral i religió, que es deu iniciar en la família.
-Considerar que les relacions afectives entre mare i fill, condicionen a aquest gradualment, a desenvolupar sentiments de bondat i amor.
-Educació Social: la qual ha d'iniciar-se en la família i continuar-se a l'escola.
-La pràctica de l'escola-treball, combinant l'ensenyament de la lectura, escriptura, càlcul, dibuix, moral i religió amb les activitats agrícoles.
-Naturalitat: Pestalozzi va indicar que només l'educació podia realitzar-se conforme a una llei (harmonia amb la Natura). D'aquest principi se'n deriva la necessitat de llibertat en l'educació del nen; cal que estigui lliure, perquè pugui actuar a la seva manera en contacte amb tot el que l'envolta (ambient).
-Educació elemental: Havia de partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives, de no ensenyar res que els nens no poguessin veure (idea presa de Rousseau) i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament no consistia a fer que el nen adquireixi coneixements i aptituds, sinó a desenvolupar les forces de la seva intel · ligència, dividint aquella en forma gradual, d'acord a la seva evolució i on es prengués en compte l'individu com una unitat d'intel · ligència, sentiment i moralitat. Sostenia que qualsevol irregularitat en aquestes característiques, comporta a la nul · litat d'una educació integral.
-Educació física: Va incloure també l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle d'una educació integral, que va des del més espiritual al purament corporal.
ELS REFORMADORS SOCIALS
-Josep de Calasanç (1592): Sacerdot creador escola per a nens pobres. Fundador escoles Pies.
-Jean-Baptiste de la Salle (1684): Sacerdot creador escoles cristianes.
-Marcellin de Champagnat (1817): Sacerdot creador d’escoles rurals. Fundador dels Maristes.
-Giovanni Bosco (1853): Tallers d’oficis professionals. Fundador dels Salesians.
Rehabilitació i reeducació científica:
-Juan Pablo Bonet (1620): Llenguatge de signes. Primers llenguatges de signes per a persones sord-muts. Va ser pioner en dir que aquests infants no eren discapacitats ni “tontos”.
-Juan Gaspard Itard (1801): L’infant salvatge.
PEDAGOGS - RENOVADORS
-Friedrich Fröbel (1837): Creu que l'educació no ha de ser coaccionada. Se centra en infants de 3 a 7 anys. Va obrir el Kindergarten (llar d'infants). Creu que el joc és el més important, i que jugant s’aprèn, per això va introduir el joc a l’escola.
Keilhau: Un model d’educació esfèrica.Els principis de la seva teoria es basen en:
-Educació integral: aprèn a prendre decisions, a socialitzar-se.
-Conèixer i comprendre: la natura, un mateix, Déu.
-Aprenentatge per intuïció i interès total de l'infant.
PROGRESSIVE EDUCATION
-Francis W. Parker (1875): Va ser el creador de la educació progressiva segons Dewey. Als 35 anys va marxar a Alemanya a estudiar els nous mètodes de pedagogia: Rosseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart. Va ser el superintendent escolar a Quincy-Massachusets, USA i va crear el seu mètode que es basa en fer fora la disciplina punitiva i les memoritzacions mecàniques i promoure les habilitats socials, l'expressió oral i escrita, les activitats culturals, l'educació física i l'experimentació científica amb materials.
-John Dewey (1897): Té molt de pensament. Supera els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...) L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. Crea un laboratori. Ell era més teòric que pràctic.Mètode John Dewey: “En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals”
1-Experiència directa
2-Necessitat a resoldre
3-Cerca d’alternatives
4-Apuntar solucions
5-Comprovar eficàcia
PEDAGOGS EUROPEUS
-Ovide Decroly: “L’escola no crea anormals, afavoreix l’eclosió”
Metge, neuròleg, psiquiatre, Ècole de l’Ermitage, 1907. Va ser un metge que tractava a nens amb problemes, desprès va fer una escola per a nens anormals.-metòdes: Observació, associació, expressió.
Escola per a la vida i a través de la vida l’infant porta una herència i un impuls de vida. L’infant rep una herència cultural, unes necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial).
Al nen se li ha d’ajudar a partir de les seves actituds biològiques a motivar-se perquè desprès sigui alguna cosa a la vida.
Les aportacions que va fer: centres d’interès a partir de les necessitats bàsiques: alimentació, protecció de l’habitatge, seguretat, treball/joc.
Altra idea clara és la globalització:els infants aprenen a prendre decisions en assemblea, aprenen de la natura, bé, bondat i bellesa.
La classe un laboratori d’acció, educació moral, república escolar.
(Escola Decroly Barcelona).
-Maria Montessori: (Doctoressa, metgessa, antropòloga, Casa del Bambini,1907).
Ara s’associa al parvulari, però en 1900 es considerava per nens de 7 a 8 anys. Posa l’accent en el biologisme per això ho centra tot a l’educació sensorial, bellesa, bondat i veritat...divinitat (religiositat).-Va fer el material com a estímul per desenvolupar el motor cognitiu (els jocs de peces de fusta de colors).
-Va insistir molt en la higiene pels nens. Fent la regularitat dels hàbits i la higiene.
-Va estudiar quin es el moment de l’aprenentatge en que s’arriba al llindar de maduració.
La seva teoria no va ser ben acceptada per el sector conservador de la època.
- La ment absorbent. Aquesta és la capacitat única en cada nen de prendre el seu ambient i d'aprendre com adaptar-se a la vida. Si eren bones i positives, el nen s'adaptarà d'una manera sana i positiva.
- Els períodes sensibles. Períodes de la edat en la qual, el nen demostra capacitats inusuals en adquirir habilitats particulars, ja que és quan atrau el interès del nen a una part específica del seu ambient.- Ambient preparat. És un ambient que s'ha organitzat amb cura per al nen, per ajudar-li a aprendre i créixer. L'ambient està format per dos factors: l'entorn i el material, preparat d'una manera tal que desenvolupin en ell les parts social, emocional, intel·lectual, la comprovació i necessitats mortals d'un nen, però també que satisfés les necessitats del nen en l'ordre i la seguretat, com el coneixement de que tot té el seu lloc apropiat.
- Les actituds dels adults. L'adult és l’acoblament entre el nen i l'ambient preparat, i la seva fita és ajudar al nen a ajudar-se. Deixant al nen saber que és ell qui ha d'estimar-se i respectar-se, l'adult ajuda al nen a construir la confiança en un mateix. El nen ha d'estar lliure, moure`s i experimentar en l'ambient; el paper de l'adult és únicament assenyalar directrius. les guies tenen un paper fonamental ja que han de transmetre coneixements i formar als alumnes.
Maria Montessori valorava molt el silenci (intentava que els nens fessin silenci per escoltar els ocells, els arbres...), la percepció multisensorial, el material com a estímul (fa estructures d’estímul per desenvolupar el motor auditiu, vista...), estar al costat del infant quan necessiti ajuda i guiar-lo de la millor manera possible cap a un desenvolupament sa. Els adults han de comprometre's a ser regulars en els hàbits com la higiene perquè el infant pugui assolir una integració de l'hàbit.
El concepte de moment de llindar de la maduració per a cada cosa, cada moment té un procés evolutiu.
-El mètode Montessori (1939).
-Antropologia pedagògica (1910).
-Adolphe Ferrière: (Pedagog I Sociòleg, psicòleg. 30 punts de l’escola Nova,1915). Sistemaitzador i divulgador de l’Escola Nova o Activa. Fill d’un Alemany metge. Té una visió molt clara de la diversitat. -Discrepància amb Langevin i Wallon al Congrés de Nice 1932. Com aquests eren comunistes, van tenir un conflicte.
-Escriu sobre assumptes polítics, econòmics i socials.
-Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social.
-Es va apartar de l’educació però va continuar contribuint i va escriure un diàleg íntegre religiós: L’Èssentiel, introductions au symbolisme universal des religions (1952) sent l’ultima obra.
Pedagog Suís, nascut a Ginebra, on va seguir estudis universitaris. La seva iniciació a la nova pedagogia es va produir en llegir el capítol sobre les escoles noves de l'obra d'E. Demolins.
L'obra pedagògica de Ferriere es troba estretament vinculada al moviment de l'Escola Nova, fins al punt que és difícil separar les idees pròpies d'un i altre. La seva acció aquesta caracteritzada per la transformació i la renovació, enfront de l'escola vella i tradicional, Ferriere proposa el concepte d'escola nova el funcionament es basa en el respecte als interessos i necessitats del nen, la utilització de mètodes actius, el desenvolupament de l'autonomia, l'esperit crític i la cooperació.
La fi de l'educació no és altre que ajudar al nen al desenvolupament i al desenvolupament de les seves potencialitats; és una educació en llibertat per la llibertat.
Obres:
- L'escola activa, 1920.
- L'educació autònoma 1926.
- La llibertat de l'infant a l'escola activa, 1928.
- Transformem l'escola, 1929.
- L'educació en la família. Problemes d'educació nova.
L'educació segons Ferriere
Aspectes més importants:
-Tracta de assentar-se en la confiança i autenticitat.
-Per als nens és una qüestió d'honor "FER-HO TOT SOLS". Els grans ajuden els més petits.
-L'aprenentatge es basa en la mobilització dels centres d'interès presos de la vida corrent.
-El treball individual s'alterna amb el col·lectiu.
-No hi ha classes ni lliçons, "Tot es basa en la felicitat d'aprendre, de autodisciplina i de manifestar solidaritat.
-Tots posen a pruba les seves qualitats particulars i les exploten en la mesura de les seves possibilitats.
Escola Nova
Moviment pedagògic sorgit a finals del s. XIX, encaminat a perfeccionar vitalitzar l'educació existent en la seva època modificant les tècniques educatives emprades per la tradició secular.
Adolphe Ferriere la defineix com un internat familiar establert en el camp, on l'experiència del nen serveix de base a l'educació intel·lectual, mitjançant l'empleat adequat dels treballs manuals.
L'Educació Nova reconeix el nen com l'única realitat al voltant del qual s'ha d'efectuar la programació escolar i l'activitat professional del docent. L'educació es fa "paidocèntrica" enfront dels corrents pedagògiques tradicionals que assignaven a l'educador tot l'esforç i orientació del procés educatiu.
Els trets més excel·lents són:
-activitat-vitalitat
-llibertat
-individualitat
-col·lectivitat
[i] Tota aquesta informació ha sigut obtinguda dels apunts de classe d’en Martí Teixidó i ampliat amb la informació de la pàgina web: http://www.patatabrava.com i http://es.wikipedia.org
No hay comentarios:
Publicar un comentario