Mi lista de blogs

sábado, 8 de octubre de 2011

TEMA 1. EL SISTEMA ESCOLAR. LA INSTITUCIÓ ESCOLAR


Fins al 1789 l'educació es basava en la vessant religiosa, va ser a partir de la Revolució Francesa que el plantejament de l'educació va canviar. 
Van sorgir els il·lustrats que anys enrere van haver de ocultar les seves idees per poder sobreviure, però amb la revolució van aprofitar per introduir un nou model d'educació, en el qual cada persona es capaç de pensar per si mateixa i de mostrar les seves idees sense por a ser jutjat per elles.
El poble necessitava instrucció, havia d'aprendre a llegir i escriure, havia de ser lliure per a educar-se.
ELS IL·LUSTRATS
Cal destacar 2 francesos il·lustrats que es van ocupar de l'educació de diferent manera:
ROUSSEAU:
Rousseau era un home intel·ligent que reflexionava molt com s’havia de cuidar a un nen. Ell deia que s’ha d’observar molt als nens per poder entendre el que passa als llibres. Els homes han d'abandonar el seu paper d'esclaus de la societat per poder pensar lliurement. El secret d'aquest pensament resideix en l'educació, cal canviar el paper de l'educació i provocar el pensament tant educatiu com polític. S'ha de conèixer els infants, el docent ha de tenir la llibertat per conèixer els infants i poder dir la seva. El docent ha de ser capaç d'observar l'acció dels nens, no s'ha de basar en les teories, sinó en la experiència pròpia. 



 CONDORCET
Volia que la cultura arribés a través de tothom, és a dir volia instrucció per tothom i que arribés a escala universal. Defensa la instrucció universal, la educació pública La ciutadania ja instruïda ha de poder ser critica, els futurs ciutadans no han de ser esclaus dels prejudicis de les generacions precedents.

Cap al S.XVIII van sorgir nous il·lustrats més romàntics, aquests eren alemanys i tenien una percepció diferent de l'educació. Aquest van ser Schiller i Goethe, no eren tant racionals com ho eren els francesos però lligaven la raó amb els sentiments i emocions, i aquests es dedicaven a les arts i al teatre.





Schiller : idea fonamental de la teoria de Schiller era salvar els trets humans. Per a saber que es propi a l’home no es necessari sacrificar l’aspecte individual per el general. La missió d’instaurar un estat de la raó per una lliure elecció de la humanitat no és, segons Schiller, el fruit d’una Revolució, és més de l’educació i sobretot de l’educació estètica.





Goethe : Considera que la educació compren a la vegada que l’acte d’ensenyar, el contingut i el resultat de l’ensenyament impartit, que ha de ser conduent a la constitució d’una personalitat a la vegada humana i disciplinada, on l’individu es reconegui plenament a si mateix com a esser natural, al temps que es capaç de captar la grandesa de la naturalesa que integra, assumint una actitud d’humilitat i respecte enfront a ella.






 
La institució escolar també un instrument del despotisme il·lustrat

Uniformació – Centralisme: el poder és centralitzat.
Imperi Romà: llengua-Dret-Escola
Imperi Napoleònic: Llengua-Dret-Escola
El despotisme és utilitzat per destruir els ciutadans al contrari que volien els il·lustrats. Un dels il·lustrats que va utilitzar. Un personatge que va utilitzar la institució escolar com a despotisme va ser Napoleó.


Aquest es va basar en el principi de l’imperi Romà (llengua-dret-religió) però va afegir-hi un canvi que va ser canviar la religió per l’escola per igualar a tots els ciutadans.

DEFINICIÓ DE CONCEPTES BÀSICS

Paraules relacionades amb el món de la educació, que moltes vegades s'utilitzen malament perquè les utilitzem com a sinònims:

Instrucció: aprenentatge repetitiu. Ex: per a aprendre a llegir haurem de llegir molt. Aquest mètode no es basa en l’explicació, sinó en la pràctica repetitiva.
Ensenyament: inclou la instrucció però en un sentit més ampli, ja que no pot haver-hi ensenyament si no hi ha instrucció.
Educació: És el tot, inclou l’ensenyament i la instrucció. És un procés multidireccional amb el qual es transmeten valors, normes, costums, coneixements... en aquest procés hi influeixen tant la família, l’escola, mitjans de comunicació o grups d’iguals.
Ensinistrament: l’ensinistrament es considera més com una manera d’entrenar-se, normalment s’aplica als animals, igual passa amb la domesticació que difereix de l’ensinistrament en que aquesta utilitza la imposició per a educar.
Aprenentatge: és tot allò que queda de l’ensenyament i l’educació. Cada persona acaba interioritzant el que creu més important per al seu desenvolupament. Per a aprendre no s’ha de memoritzar el que ens ensenyen, sinó saber treballar-lo un cop conegut i treure partit a allò que ens interessa.
Formació: es el que queda de l’educació en conjunt. Durant l’adultesa moltes persones continuen el seu aprenentatge a partir de la formació individual i d’una manera autònoma (llegint, escoltant la ràdio, viatjant, anant al teatre...).
Didàctica: Ciència de base pedagògica amb base empírica. Té el seu objectiu en estudiar els processos i elements que existeixen en el aprenentatge i la ensenyança.
Pedagogia: ciència aplicada de caràcter psicosocial, el qual l’objecte d’estudi és l’educació. La pedagogia rep influencies de diverses ciències, com la psicologia, la sociologia, la antropologia, la filosofia, la historia y la medicina, entre d’altres.

Els pares no només són els clients de l’escola, sinó que també han de formar part d’aquesta institució, és ha dir han de poder participar.
Tothom educa, es a dir, l’escola, la família, l’entorn, etc. La tasca de l’escola és ensenyar.
L’escola es va crear perquè tothom tingués accés a un primer coneixement.
No podem fer ensenyament sense que estigui en el context de l’educació.
El resultat de l’ensenyament en un nen és l’aprenentatge, en un adult és la formació.

Les dues orientacions que s’han mantingut:

PAIDEIA: Iniciació per la gimnàstica i la música.

ARTS LIBERALS: Arts de l’humà lliure (treballar la terra, plantar coses al camp, etc.). Belles arts i arts científiques per als il·lustrats.
[i] Tota aquesta informació ha sigut obtinguda dels apunts de classe d’en Martí Teixidó i ampliat amb la informació de la pàgina web: http://www.patatabrava.com i http://es.wikipedia.org

No hay comentarios:

Publicar un comentario