El Martinet és una escola pública situada a Ripollet, va ser creada al setembre de 2004 per iniciativa de nou persones que creien en un projecte diferent. Un projecte on el principal eix és la comunitat formada per nens, famílies, mestres i veïns. On l’escola és la comunitat de vida. Està dividida en dos edificis, un és per als més petits i l’altre on els mitjans i grans fan la primària. L’escola està situada al costat d’un polígon industrial. Es va escollir fer l’escola en aquest lloc degut a què el barri s’estava quedant molt sol, ja que les famílies van començar a marxar cap a barris més nous, i aquest va quedar ple d’avis i de famílies que arribaven de fora.
Observació de l’escenari on es produeix l’ensenyament-aprenentatge (aula, pati, gimnàs, lloc d’experimentació…)
La Comunitat dels petits està formada per nens i nenes de tres, quatre i cinc anys.
La comunitat dels mitjans per nens i nenes de sis, set i vuit anys.
La comunitat del grans formada per nens i nenes de nou, deu i onze anys. Cada comunitat és un pis que va de baix a dalt començant pels petits en la planta baixa, i acabant pels grans a la part superior de l’edifici. Cada comunitat té la seva pròpia autonomia organitzativa, els seus propis serveis i espais, el seu equip de treball i la seva pròpia estètica procurant així cuidar un valor que els hi sembla indispensable com és el reconeixement.
Quan la directora del centre, Montse, ens va rebre a recepció ja vam poder observar com la decoració del centre estava envoltada de treballs realitzats pels mateixos alumnes. Ens va acompanyar al primer pis, comunitats dels mitjans i allà estaven els nens dintre d’espais on la decoració era el principal encant, cada espai era diferent i adaptat a les necessitats, en un predominaven els coixins i els llibres, ja que era l’espai de lectura, en altres hi havia instruments (bateria, guitarra, altaveus, taula per fer ràdio, piano, pandereta, etc.), sent aquest l’espai de música. Un altre l’espai era el de fer teatre, en aquest predominaven els titelles, armaris amb disfresses, roba per canviar els titelles, etc.
Vaig observar que no utilitzen pupitres, pissarres ni llibres de text. Tots els espais són de tots i cadascú està on millor es senti, el que volen és que el nen estigui com a casa, ja que com vaig poder observar molts anaven amb sabatilles i estaven asseguts en coixins. Tots els espais eren molt confortables donant aquesta sensació de ben estar.
En la planta dels petit predominaven els espais amb joguines, un espai de cuines, un petit bar (fet per ells), ninots, altres on predominaven les llavors, aquí el que feien era ajuntar i separar les llavors i la farina. Altres espais són per escoltar música, altre per fer la migdiada, és a dir, tenen tants espais com activitats es poden fer.
El pati era molt gran on disposava d’una pista de bàsquet empleada per una altre funció, ja que no imparteixen a l’escola jocs de futbol i bàsquet, només fan aquests esports els nens que fan extraescolars fora de l’escola. Hi havia taules i bancs per poder fer projectes, una caseta de fusta on hi ha caixes, muntanyes de sorra i fang per buscar cucs i poder saltar en elles, troncs, molts arbres, en si és un pati molt natural on sembla estar en la mateixa natura.
Al costat es trobava el gimnàs que no vam tenir l’oportunitat d’estar dintre, però ens vam comentar que és el lloc on es fa tot el treball corporal.
Les parets del centre estan plenes de projectes realitzats pels nens, fotografies, dibuixos, etc. Aquest material contínuament el van canviant posant coses noves, segons van tenint més realitzacions d’ells.
Tots els materials de l’escola són objectes i materials de fusta, el contacte amb aquest material naturals dóna calidesa en l’ambient i transporta a l’origen més biològic vinculant-nos al concepte de benestar.
Les famílies tenen participacions diverses, no només en el grup de referència (així l’anomenen als grups formats de nens i nenes de la mateixa edat) dels seus fills, sinó també en compromisos i accions dintre de la comunitat, a més d’ajudar en les labors domèstiques diàries com la preparació de l’esmorzar, poden participar en tallers familiars de diferents àmbits, això fa possible establir relacions diverses amb altres famílies i també disposar d’un temps personal dedicat a un altre cosa o activitat fora de l’àmbit laboral i familiar.
Aquesta participació és també per a voluntaris del barri i freqüentada per persones d’avançada edat com jubilats que passen part del matí en l’escola, de tant en tant, fan portes obertes invitant així a la resta de ciutadans a participar de la cultura de la infància.
La comunicació entre companys és bona, i també hi ha molta comunicació entre els mestres i alumnes, perquè encara que sigui una estructura comunitària, sent una escola gran, tenen un ambient familiar ric en relacions, on les persones deixen de ser anònimes per passar a ser reconegudes pel seu nom.
Iniciatives i realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educatives a la societat actual. Descripció + valoració.
Els nens de cada comunitat estaven fent una cosa diferent, concretament a les tardes fan el que s’anomena espai vuit, és un temps que planteja a cada nen que fer quan no hi ha res a fer, requereix de projectes personals, d’eleccions en solitari i d’organitzacions personals en un temps que es pot ocupar en dibuixar, parlar, jugar, construir, llegir, etc. És a dir, que cadascú ompli aquest vuit de la manera que vulgui. En cada espai disposen d’un adult que atenen les inquietuds i necessitats dels nens.
Pel que fa al matí els nens fan projectes d’unes caixes que presenten cada setmana els mestres d’una comunitat, dintre d’aquestes caixes hi ha material necessari per treballar durant una setmana o dues, els mestres canvien aquestes caixes per iniciativa pròpia a través del que han pogut observar d’aquests nens. Els nens aprenen a través d’aquestes caixes, dintre d’elles hi ha preguntes de diferents matèries com minerals, matemàtiques, llengües, etc. És a dir, aprenen de manera natural segons la seva motivació, resolent primer el que el nen necessita perquè desprès pugui aprendre, això fa que en cap moment es sentin obligats ni pressionats a fer res que no vulguin.
Existeixen altres moments, també en agrupacions comunitàries de nens i nenes de tres edats distintes, on es proposen projectes per inventar, elaborar o fabricar alguna aportació per a la comunitat, són propostes que sorgeixen a partir de les idees dels nens, aquesta agrupació els anomenen grups de tallers, aquí els nens acompanyats per adults procuren durant un temps llarg aportar alguna nova estructura o material per la comunitat, per exemple: construcció d’una cabanya pel joc a l’exterior, invenció i construcció d’una estructura sonora per jugar amb el so, fabricació de testos de fang per a les plantes interiors, etc.
A mig matí un grup de nens preparen l’esmorzar per a tots els membres de la seva comunitat, és un esmorzar comunitari preparat pels mateixos companys, un adult acompanyant, i persones voluntàries, ja siguin familiar o veïns del barri. Preparen fruita, pa de pessic, galetes, etc. Cada dia és diferent.
Referent al mètode d’avaluació ho fan a través de l’observació constant. Els pares dels més petits reben dos treballs durant l’any per saber com va el seu fill. Els dels mitjans un informe per trimestre i els grans fan una revista als pares per fer-los saber com evolucionen els seus projectes. Per tant, les notes són més qualitatives que quantitatives.
Valoració:
Jo personalment valoro positivament aquesta manera d’aprendre activament, ja que així, el que es pretén és cobrir les necessitats dels infants del present, no pensant en el futur, fent el que toca en el moment que toca. A més, aquests nens creixeran amb més autonomia i més recursos per buscar-se la vida.
Amb tot, partint de la base que mirant també s’aprèn, és important que els nens estiguin agrupats dins d’una comunitat no per edats, els petits aprenen dels grans, i al revés. Aprenen a compartir, ja que tot és de tots, no hi ha pitjor ni millors, ni classe A ni B. I per això, jo ho valoro molt positivament, ja que aquests nens donen més importància a uns valors que no pas altres mètodes més convencionals.
Posteriorment convé fer un contrast entre l’experiència escolar pròpia (quan érem infants d’aquesta edat) reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que son necessàries per a l’ensenyament-aprenentatge dels infants d’avui.
A mi em va sorprendre molt aquesta escola, ja que té un model diferent d’ensenyar al convencional, o almenys al que jo conec.
Jo vaig anar al col·legi dels Salesians de Sabadell, aquest era un col·legi concertat, on predominava les creences religioses i sovint ens feien anar a l’església per a moltes celebracions. Hi havia dues classes per curs, cada curs tenia la mateixa aula durant tot l’any, i en aquestes aules es feien les matèries comunes com matemàtiques, llegua castellana, llengua catalana, anglès, etc., sent el professor/a el que es desplaçava a l’aula per fer la matèria. En canvi en el Martinet com ja he dit abans, no tenen aules, sinó espais, i és el propi nen el que escull l’espai on vol estar. A més, les aules estaven compreses per franges de la mateixa edat, cosa que al Martinet estan barrejats per tres franges d’edats.
En l’escola convencional hi ha un pla d’estudis o currículum que s’ha de seguir rigorosament, en canvi, en la no convencional els estudiants fan el que realment els interessa.
No utilitzen cap tipus d’uniforme, cadascú és lliure de vestir-se com vol, en canvi, jo fins a tercer de primària estava obligada a portar bata, i també havia de portar un xandall amb el logotip del centre per l’hora de fer gimnàstica.
No teníem cap espai destinat al joc, només el pati, el Martinet en canvi, en gairebé tots els espais s’utilitza el joc, i es pot estar en cada moment en el lloc que es desitgi, cosa que jo havia d’estar on pertocava.
Pel que fa les aules, no utilitzen pupitres, pissarres ni llibres de text, tot al contrari al que jo utilitzava.
Cada nen al Martinet va disfressat com vol el dia de carnestoltes, ja que això ho deixen a elecció de les famílies i els nens, igual que les festes nacionals i populars, cada família la celebra d’una manera, això ho fan perquè tot surti de manera natural i perquè les famílies i els nens trobin el seu lloc a l’escola. Cosa que a l’escola on jo anava això no passava, pel carnestoltes s’escollia un tema i anàvem tots els de la mateixa classe iguals, i les festes nacionals i populars eren per tot el col·legi les mateixes.
En definitiva és molt diferent al centre que jo vaig anar i totalment diferent la metodologia empleada. Per tant, jo en l’actualitat faria una barreja dels dos sistemes per tenir una educació ideal, ja que considero que tan una com l’altre son tan contràries que fins i tot arriben a ser extremistes.
Les iniciatives diferents que crec que son necessàries per a l’ensenyament-aprenentatge dels infants d’avui, és que s’han de tenir estratègies referents a la matèria i d'altra banda observar com pensen els nens a través de les emocions i en funció de les seves necessitats, ja que fins a l’actualitat és un fet que no s’ha tingut gaire en compte. A més, també és molt important observar les inquietuds i necessitats dels nens/es, perquè això farà que siguin més feliços i estiguin més motivats.
Recepció d’explicacions i entrevista.
La recepció d’aquesta sortida de camp, juntament amb les explicacions i amb l’entrevista va ser amb Montserrat Navarro, directora del centre Martinet, juntament amb dues professores del centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario