La institució escolar és una realització pedagògica:
-Bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia).
-Intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar).
-Organització comú (administració, economia, gestió de personal).
En un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
La institució escolar: és una estructura social i política destinada a l'educació, en el primer grau (escoles maternal, escoles elemental, nens discapacitats) i el segon grau (col·legis, liceus). Es pot insistir sigui - jurídicament - sobre les lleis, els costums, les organitzacions, sigui - sociològicament - sobre les associacions humanes, les creences col·lectives, les pràctiques institutives, les rutines socials, els papers. Una institució ha sempre una finalitat i una estabilitat.
La institució escolar no pot estar absent ni aliena a l'impacte que les condicions soci-ambientals provoquen en el desenvolupament dels nens des d'edats molt primerenques i que marquen el seu futur escolar.
Els seus desencadenants determinaran les diferències en la igualtat d'oportunitats amb que els nens ingressaran a l'escola.
La formació centrada en l'escola, pot definir-se com “el conjunt d'accions educatives contínues que es polaritzen en l'interès, les necessitats i els problemes directament lligats al seu paper i a les seves responsabilitats en un lloc escolar específic”.
Institucions: són mecanismes d'ordre social i cooperació que procuren normalitzar el comportament d'un grup d'individus (que pot ser reduït o coincidir amb una societat sencera). Les institucions en aquest sentit transcendeixen les voluntats individuals a l'identificar-se amb la imposició d'un propòsit en teoria considerat com un bé social, és a dir: normal per a aquest grup. El seu mecanisme de funcionament varia àmpliament en cada cas, encara que es destaca l'elaboració de nombroses regles o normes que solen ser poc flexibles.
Es una forma o una estructura social establerta per la llei o el costum, un junts socialment organitzat on s'exerceixen les funcions públiques, un sistema organitzat i estable que vertebra activitats socials (per exemple l'ensenyament, o la justícia, el treball…).
Escola: institució que es dóna per missió de transmetre els sabers, d’educar també, i d'afavorir la inserció social o mateix professional.
Sistema pedagògic: Que la institució escolar tingui sistema pedagògic vol dir que la seva organització, els seus mètodes i totes les accions estan pensats i travats en relació amb el conjunt, de manera que en modificar una acció cal reajustar-ne d’altres per a evitar una descompensació del sistema. El sistema pedagògic és totalment necessari en institucions on laboren conjuntament quinze, trenta o cinquanta professionals i els alumnes són atesos per un cert nombre d’aquests simultàniament, nombre que encara s’incrementa més si considerem els diferents cursos escolars que passarà cada infant.
Autonomia dels centres i equips de Mestres/Professors que tenen reconegut un sistema pedagògic.
S’ha d’estimular la renovació pedagògica que surt de dins de la institució escolar, que té iniciativa interna. No s’ha de procedir, doncs, per convocatòria pública. La regulació política ha de ser oberta i ha d’afavorir la iniciativa pedagògica.
L’autonomia del centre com a capacitat de donar aquest mateix resposta a les necessitats del seu entorn s’ha de completar amb la retuda de comptes amb relació als processos educatius i amb l’aprenentatge dels alumnes com a valor afegit per a la institució escolar, sense comparar resultats d’un centre amb l’altre.
Aquests centres amb un reconeixement específic no estarien sotmesos a la regulació política basada en controls normatius, uniformes, innecessaris quan la iniciativa amb responsabilitat sorgeix del propi equip docent. Caldrà la declaració pública del sistema pedagògic quan hagi estat reconegut pel Departament d’Educació, que farà públic el catàleg de centres i l’actualitzarà periòdicament.
L’autonomia de la institució escolar comença per l’autonomia pedagògica que els professionals demostren amb la seva iniciativa. Amb el reconeixement d’aquesta poden gaudir d’autonomia organitzativa (horaris, vinculació d’àrees de coneixement, activitats de projecció...). Posteriorment s’ha de poder assolir una major autonomia de gestió econòmica. En darrer terme i fonamentant-se en el projecte pedagògic, els centres poden tenir autonomia per a definir les necessitats de personal segons perfil que es faria públic i que seria seleccionat entre els candidats per una comissió mixta (centre: professor i pare-mare, patronat, ajuntament i Administració). La selecció de candidats s’ha de fer amb fonament, casant el perfil prèviament definit amb el candidat que més s’hi adeqüi, evitant endogàmies i perfils fets a mida. El perfil s’ha de definir de manera múltiple: àrees de coneixement científic, competència específica en el perfil psicopedagògic (orientació psicològica, disseny de programes pedagògics, coneixements de neurociència...), i habilitats i recursos personals en relació amb activitats culturals (ex.: teatre, grafisme, excursionisme, muntatges de llum i so, contacontes, animació musical...). De manera general, el perfil dels professionals docents comporta competència cultural, pedagògica i lingüística, així com compromís social i ètic.
Per a entendre tot el sistema pedagògic i els centres amb autonomia hem de tenir en compte diversos puns:
-Aportacions dels sistemes pedagògics del S.XX
-Marc de la política i legislació en una societat.
-Necessitats generals dels ciutadans.
-Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes.
Aportacions dels sistemes pedagògics del S.XX
L’ Escola Nova o Escola Activa Els 30 punts de Ferrière (1913).
Mirar temes anteriors al Portafolis 1
Globalització i Centres d’interès (Decroly, 1907).
Mirar temes anteriors al Portafolis 1
Desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d’infants i al parvulari (Montessori, 1907).
Mirar temes anteriors al Portafolis 1
Concepte de ciutat educadora: una ciutat educadora pretén:
-Millora funcional del sistema educatiu, incidint en aspectes tals com les construccions escolars, manteniment i conservació d'edificis i millor de la infraestructura educativa.
-Atenció als docents mitjançant la creació de seminaris de formació o grups permanents de treball.
-Suports pedagògics socials tals com servei de sanitat escolar, serveis de detecció i atenció de nens amb nee, serveis d'orientació educativa i xarxes de biblioteques infantils.
-Gestió de nous espais pedagògics tals com granges, escoles, gestió pedagògica de museus, etc.
-Activitats extraescolars: programes per a conèixer la ciutat, organització de visites a llocs d'interès, dinamització dels espais d'oci i esportius,etc. -Programes d'educació ambiental, d'educació per a la pau, de prevenció de malalties, d'educació sanitària, d'ajudes per al consumidor, d'educació vial, etc.
-Alternança entre l'estudi i el treball: Antigament la trajectòria d'un individu podria dir-se que era la següent:
- Formació inicial Mercat Laboral Descans (Jubilació).
D'això s'encarrega el
sistema Educatiu. Aquest esquema actualment s'ha trencat.
-Formació d'oci i temps lliure.
-Formació inicial Món laboral Descans.
- Formació Permanent.
Això té les seves repercussions en el sistema Educatiu ja no és el protagonista.
Cada vegada és més necessària una F.P., a causa de la flexibilitat del mercat laboral (precarietat). A més, és necessari una actualització dels coneixements a causa dels continus avanços. D'aquesta manera, sorgeixen nous àmbits educatius però no tots estan coberts pel sistema Educatiu, per ex. Per les pedagogies de societat civil.
Noves tecnologies i política educativa
- Canvis en l'estructura de l'ocupació: especialització, temps lliure, requalificació.
- Usos tecnològics (intimitat: Estat/ Empresa).
A conseqüència de la introducció de les NNTT canvia l'estructura de l'ocupació.
Aprendre el canvi i per al canvi ha de ser l'objectiu de les polítiques educatives davant una societat tecnològica que produeix nous i variats descobriments constantment. És precisa una nova escola que no només busqui una informació per al “manteniment” sinó que també procuri una formació anticipatoria capaç de crear i innovar, en la qual conta més l'adquisició d'actituds i competències que l'adquisició de coneixements, encara que aquests també siguin importants.
En aquest sentit, les polítiques educatives estan orientades a aconseguir persones capaces d'adaptar-se al canvi i flexibles a l'hora d'adquirir els coneixements i destreses precises per a facilitar aquest canvi i per a ocupar la multitud de tasques que la celeritat i ubiqüitat que la innovació tecnològica li va a demandar. Per tant les polítiques educatives tendeixen a impartir un ensenyament general, sòlida, integradora, en l'escolaritat obligatòria, per a així possibilitar la renovació i la integració en la cultura del ciutadà dels assoliments de la ciència i la tècnica.
Debat Humanitats / Tecnologia
Quan s’introdueixen les tecnologies en la nostra societat s'inicia un debat sobre que assignatures o àrees són més importants.
Com caminem a una societat cada vegada més tecnificada, perquè els alumnes sàpiguen desembolicar-se en el futur en tal societat, hem d'augmentar el nº d'assignatures tècniques o tecnològiques. Per aquest motiu, hi ha una pressió important per a això. Hi ha altra tendència en la política educativa que defensa el paper de les Humanitats. Aquestes són importants perquè vénen a traçar llaços de socialització, tolerància,, és a dir, ens serveix per a saber el que tots tenim en comú (encara que sigui un passat històric comú). No es tracta només que t'aprenguis els continguts, sinó per a fer constar que existeix un passat comú. Podem entendre que pretenen promulgar un patriotisme “sa” (solidaritat). Cap extrem és bo, ambdues àrees (tècnica i de les Humanitats) s'haurien d'intercalar: una per la seva actualitat i altres pels seus valors intrínsecs.
Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural
El model d'aprenentatge com a mediació cultural és important que el professor tingui en compte quins són els interessos de l'alumne i el seu entorn social i cultural, ja que aquests li donaran moltes pistes a l'hora d'entendre perquè adopta un determinat comportament i no pas un altre davant de certes situacions viscudes. Per això, com a futurs mestres no hem de deixar mai d'observar en l'aula que estem, ja que la bona observació ens diu moltes coses sobre l'estat dels nostres alumnes.
A més a més si el professor s'aconsegueix posar en la pell del seu alumne, saben quins programes de televisió mira, quines són les seves aficions i interessos, és més senzill de mantenir una bona relació sense tensions entre professors i alumnes. Així doncs l'ambient a l'aula serà tranquil i equilibrat.
Martí Teixidó
Exemples de sistemes pedagògics propis:
SUNION, Escola d’ESO i batxillerat.
El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
-l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
-El didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
-El pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
-El de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.
Escola L’Horitzó:
L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:
- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
- La retroalimentació de cada nen.
- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
- El seu entorn familiar i social.
- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
La filosofia del Projecte també exigeix una estreta relació, sempre que sigui operativa, amb universitats i escoles de fora i de casa nostra, per un enriquiment d’alumnes i professors tant en donar com en rebre. El que ens cal també és el nostre propi sistema d’I+D, a fi de poder proporcionar un millorament continuat al global de l’Escola i al particular de cada alumne.
Així doncs, en aquests moments de canvi global en tots sentits, es fa comprensible que considerem un deure l’haver de proporcionar als nostres alumnes, a més a més, uns coneixements curriculars no habituals però que la seva necessitat s’ha fet indestriable del món on vivim. Per tot plegat l’ensenyament comprensiu i personal en grup és indefugible.
Tot tenint en compte que les assignatures bàsiques es donen amb escreix, parlarem de matèries no tan habituals i també d’altres que ho són.
Institut Sils:
L’ institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis.
Partim de la idea que cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni. Entenem l'educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
El seu currículum es basa en un model de desplegament vertical o per competències i horitzontal en els temes.
Els alumnes dediquen 8 hores setmanals a treballar en projectes. Definim els projectes com “un procés planificat d’activitats en grups cooperatius, centrades en un tema, que parteixen d’un repte (motivació) en vistes a un resultat.”
Institut Gabriel Ferrater:
Projecte 1X1: Educat 1x1 és un projecte de la Generalitat de Catalunya per a la implantació de mini ordinadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres de text digitals en aquests ordinadors. Es tracta de la versió catalana del programa Escola 2.0.
El lema del projecte és: un alumne, un ordinador.
Els objectius del Projecte 1x1 són:
-Potenciar l’ús pedagògic de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement, enteses com a substrat imprescindible de qualsevol actuació educativa del segle XXI.
-Subministrar la base per a l’educació de l’alumnat en la “vida en un món connectat”.
-Convertir l’ordinador en l’eina personal de treball de l’alumne/a.
-Substituir progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics per a l'alumnat.
Tots els alumnes de 1ESO i 2ESO disposaran d’un ordinador ultra portàtil personal co-finançat pel Departament d’Educació (150€) i les famílies (150€).
Les aules estaran dotades de les tecnologies necessàries per a poder impartir les classes utilitzant llibres i materials en format digital, amb l'ajuda de pissarres digitals.
L’ús de les eines digitals a les aules facilita i potencia el treball de tots, professors i alumnes.
La digitalització de les aules millorarà el procés d’ensenyament - aprenentatge, d’avaluació i d’organització que es desenvolupen als centres educatius i a l’entorn.
Escola Thau de Sant Cugat
“La nostra escola es considera hereva d’aquells pedagogs renovadors de l’escola activa, a la vegada que som amatents a les teories educatives renovadores actuals que contemplen el coneixement com el resultat de la interacció entre l’alumne i la realitat que l’envolta. A les nostres escoles el nen és cridat a experimentar i a observar per assolir el coneixement, essent, així, agent del seu propi aprenentatge; i és alhora estimulat a ser reflexiu i a desenvolupar i madurar una capacitat crítica i un judici propis, entesos com a fonaments de la seva condició de persona". El nostre estil d’educar (2007).
El projecte educatiu de l’escola es vertebra en quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:
-L’educació en els valors de l’ humanisme cristià.
-La pedagogia participativa, integral i personalitzada en l’alumne com a centre del procés d’aprenentatge.
-El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia.
-L’obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat.
Comunitats d’aprenentatge
Es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d’Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d’igualtat amb un objectiu compartit: l’aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.
Les Comunitats d’Aprenentatge constitueixen una alternativa educativa que promou la superació de les desigualtats socials mitjançant una pràctica educativa solidària, participativa i basada en un diàleg igualitari.
El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha implicat enormes canvis no només en l’àmbit econòmic, sinó a la societat en general. El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha tingut influència a tots els espais de les nostres vides, des de la producció industrial fins a les pràctiques quotidianes.
Avui, les TIC posen tota aquesta informació i molta més a l’abast de tothom i fa que, entre altres factors, l’educació es trobi davant d’una nova realitat que l’obliga a redefinir el seu paper. L’alumnat ja no necessita que se li transmetin uns coneixements inaccessibles, sinó recursos per a gestionar, seleccionar i analitzar críticament els enormes volums d’informació.
De fet, l’educació cada vegada depèn menys del que succeeix a l’aula i més de les interaccions que estableixen els nens i les nenes a les seves cases, al barri, a l’esplai, al club esportiu... En aquest context, tenir un esperit crític o ser capaç de reflexionar i d’establir uns criteris inequívocs per argumentar i actuar esdevenen avui eines més importants que la capacitat d’emmagatzemar moltes dades. És per tot això que el sistema escolar no pot continuar amb els mateixos tipus d’escola, formes d’organització i mètodes d’ensenyament que a la societat industrial.
Un clar cas de les Comunitats d’Aprenentatge és el CEIP Tanit de Santa Coloma de Gramanet. També es pot treballar les Comunitats d’Aprenentatge a través d’Internet.
Elements pedagògics de les comunitats d´aprenentatge
El desenvolupament comunitari
La participació de la comunitat és imprescindible per a dur a terme el projecte. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar els problemes del fracàs escolar i la conflictivitat, que es relacionen íntimament amb l’exclusió social, per a construir una educació de qualitat que, com demostren els fets, el sistema educatiu actual no pot oferir.
En les Comunitats d’Aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars, voluntaris o qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, junt amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal.
L’aprenentatge: centralitat dins el projecte
Resulta imprescindible que tothom desenvolupi al màxim les seves capacitats, sobretot en aquelles escoles de zones deprimides. Es tracta, doncs, de potenciar al màxim l’aprenentatge, de que l’alumnat participi contínuament en activitats formatives i que s’aprofiti al màxim el temps que s’hi dedica. Això només és factible, novament, amb la participació de la comunitat per a buscar tots els recursos que calguin en cada cas. Per exemple, introduint a l’aula persones voluntàries per a ajudar a aquells infants amb més dificultats o a aquells que presenten necessitats educatives especials.
Des del projecte de Comunitats d’Aprenentatge s’advoca per la implementació dels grups interactius, una forma d’organització de l’aula en grups heterogenis (en quan a gènere, nivell d’aprenentatge i origen cultural) de 4 ó 5 alumnes en què es realitzen activitats de 20 minuts de durada tutoritzades per una persona adulta voluntària que sol ser algun familiar. En total es realitzen 4 activitats amb 4 persones voluntàries diferents durant una hora.
Expectatives positives i optimisme pedagògic
En les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant cap a les més altes quotes. Adoptar aquesta postura resulta imprescindible per a que el projecte esdevingui realment transformador i aconsegueixi superar qualsevol dificultat vers una societat de la informació per a tots i totes. Això implica posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre les possibilitats i no sobre les dificultats.
Les altes expectatives vers l’alumnat es reflecteixen en un currículum de màxims, és a dir, un currículum ambiciós, que inclou aquells continguts que permeten l’adquisició d’aquells aprenentatges més valorats socialment o més demandats en la societat de la informació. Les altes expectatives contribueixen a tenir més confiança en les pròpies possibilitats i més força per afrontar els reptes plantejats per aquest currículum de màxims.
Els grups interactius dins l’aula
Els grups interactius consisteixen en organitzar l´aula de manera que hi hagi petits grups heterogenis de 4 o 5 alumnes que en col.laboració, resolen tasques de classe amb la supervisió d´una persona adulta (familiar, voluntari, etc.) que està dins el grup. El ritme de treball és alt i amés a més, solidari. La tasca del professor o professora és la coordinació de la classe. La composició d’aquests grups afavoreix la barreja de nivells, de manera que en l’elaboració de les tasques de classe, els alumnes col·laboren en la seva resolució. D’aquesta manera, els alumnes que han adquirit un aprenentatge el reforcen explicant-lo als que encara no ho han fet, que l’entenen millor confrontant l’explicació dels educadors i la dels companys. D’altra banda, la solidaritat i la fixació d’objectius comuns és un estímul per a aprendre i evitar el conflicte.
Comunitats d’aprenentatge a la xarxa
Es un projecte de transformació social i cultural del centre educatiu i del seu entorn amb l’objectiu de que totes les persones tinguin accés a la societat de la informació.
Es basa en les teories i pràctiques reconegudes per la Comunitat Científica Internacional, responent de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen a les persones, col·lectius en totes les demès transformacions socials que s’estan produint en la societat actual.
Projecte eduactiu institucional (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:
1 Anàlisi de context: On som?
2 Trets d’identitat: Qui som?
3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5 Funcionament efectiu: Com en va?
El projecte educatiu és la concreció i adaptació als trets característics del centre de tota la normativa educativa que regula les activitats del centre (tant la mateixa LEC com els reglaments del Govern o del Departament que la despleguin) i, per tant, també suposa un desplegament, en el marc del centre educatiu, de la LEC (en la mesura que concreta, interpreta i aplica les previsions legals, adequant-les a les necessitats i objectius del centre).
El projecte educatiu: És la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu.
“Aprender en casa”
El dóna suport al Govern d'Argentina. S'accepta als USA, a France. A Espanya s'identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats... però cada vegada sembla més difícil.
Es tracta d'un lloc d'Internet diagramat pel ministeri d'Educació de la Nació, que està pensat perquè alumnes, docents i pares realitzin tasques en les llars durant el període d'avançament i extensió del recés hivernal, que van adoptar 17 províncies de l'Argentina arran de l'avanç del virus de la grip A (H1N1).
El lloc www.aprenderencasa.educ.ar conta amb diversos recursos educatius i propostes pedagògiques. També s'inclou en la web el "Quadern per a l'aula", basat en els Nuclis d'Aprenentatge Prioritaris (NAP), que són els coneixements bàsics que han d'arribar-se en cada cicle de formació. "És important per als alumnes de primària encoratjar propostes que requereixin l'escriptura, ja sigui per a comunicar-se amb els seus companys, com dur un diari personal o armar un llibre viatger que mantingui en contacte a les famílies"
Per què alguns pares escullen educar a casa?
L’educació a casa també pot ser anomenada Homeschooling.
Normalment aquestes famílies escullen aquesta opció per motius ideològics, religiosos o pedagògics.
Solen estar en desacord amb la formació impartida a les escoles, o també és una alternativa per a les famílies que viuen en entorns rurals. Moltes vegades un dels motius es evitar el fracàs escolar, incrementar l’aprenentatge de la naturalesa o voler evitar la mala influència d’altres infants.
El tipus d’educació donada a la llar és una educació lliure i no escolaritzada i normalment és una educació curricular, supervisada per un centre escolar o col·legis establerts.
En una educació a la llar els infants fan constants preguntes, la manera d’aprendre és més dinàmica, tenen l’oportunitat no solament de relacionar-se amb els infants, sinó també amb els adults i no tenen la pressió per part del professorat.
Alguns dels arguments en contra serien que els pares no tenen la capacitat necessària per ensenyar als seus fills, els nens no aprenen a socialitzar-se si no van a escola i que existeixen diversos problemes a l’hora de aconseguir el títol de graduat o accedir a la universitat.
Associació per a la lliure educació
L'Associació per la Lliure Educació agrupa a famílies i individus que creuen que l'educació a la llar és una opció responsable i adequada per als seus fills.
Busquen aconseguir, a Espanya, la mateixa legalitat de la qual gaudeix l'Educació a la Llar en altres països de la Unió Europea i d'Amèrica (Regne Unit, França, EUA, etc).
Consideren que hi ha hagut un profund canvi sociològic on l'entorn ha perdut el seu paper de transmissor de valors i l'escola es veu sobrepassada per la necessitat d'oferir un currículum formatiu, i, alhora, pal·liar la falta de formadors del "currículum ocult" (educació en valors, disciplina, moral, etc.), pensen que sent l'escola un àmbit que no pot oferir totes les garanties, no hi ha raó per descartar altres possibilitats educatives.
Els seus objectius són:
-Defensar el dret de les famílies a educar els seus fills, de forma plena i conscient, en la pròpia llar.
- Facilitar informació sobre aquesta opció educativa a totes aquelles persones que s'interessin per ella.
- Crear xarxes de suport entre les famílies que eduquin els seus fills a la llar.
-Reclamar el reconeixement legal d'aquesta opció educativa de manera que es puguin obtenir, sense penalització d'edat, les certificacions acadèmiques oficials presentant-se per lliure a les proves que hi hagi a l'ensenyament presencial (Graduat en Secundària, prova general del Batxillerat, Prova d'Accés a la Universitat i altres).
- Procurar un intercanvi enriquidor entre l'educació a la llar i les institucions educatives.
- Mantenir contacte amb altres grups afins, dins i fora de l'estat espanyol.
-No vincular-se, ni ser portaveu de cap moviment pol & iacute; tic, confessional o pedagògic.
Xarxa d’escola lliure
La XELL és la Xarxa d’Educació Lliure: una associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.
Consideren que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els seus propis.
La XELL té dos grans objectius:
-Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
-Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.
